Em fa la sensació (i em sembla que és més que una sensació, però no arribaré a dir que sigui una certesa) que fa temps que la directiva del Barça explota el victimisme per dissimular la seva incompetència i la seva falta de transparència. En fi, no m'atreveixo a dir que és una certesa, però m'ha fet la sensació que he escrit una obvietat. En una roda de premsa recent, a propòsit de la sanció imposada pel comitè disciplinari de la FIFA en relació amb el traspàs i la inscripció de jugadors menors de 18 anys, Josep Maria Bartomeu ha manifestat una gran indignació en considerar que són víctimes d'una gran injustícia. Aquest victimisme l'ha reblat insinuant una vegada més que existeix una conspiració per fer mal al Barça. Aquest és un recurs fàcil perquè, en fi, els aficionats al futbol tenen una certa tendència, sempre alimentada, a creure en conspiracions i en mans negres que perjudiquen els interessos dels clubs respectius. Al Barça hi ha una gran tradició en això, més o menys justificada en fets del passat, en què, sobretot en comparació amb el Madrid, en va sortir possiblement perjudicat. Però una directiva ha d'alimentar aquest victimisme? Posar més llenya a aquest foc sembla, en tot cas, un intent de desviar l'atenció respecte als propis errors, negligències i obscuritats: no n'hi ha prou a dir que, tot invocant l'existència d'una mà negra conspiradora, no han fet res malament i no s'han equivocat en res pel que fa al fitxatge de Neymar o a la inscripció al club de menors de 18 anys. Això s'ha de demostrar, perquè, pel que fa al jugador brasiler, hi ha hagut una sorpresa rere l'altra respecte a les condicions (amagades) del seu fixatge i, pel que fa a la sanció exemplar de la FIFA, es podrà qüestionar fins a cert punt la normativa relativa al traspàs internacional de jugadors menors de 18 anys tot apel·lant als valors de la Masia com si el Barça no especulés amb el valor mercantil dels futbolistes del planter, però el cas és que bé devien saber (o si ho ignoraven és lamentable) que l'adquisició del jugador coreà Seung Woo Lee (origen del càstig) no complia els requisits. No afegiré res més sobre això, perquè Xavi Torres va publicar fa dos dies en aquest mateix diari esportiu un article excel·lent que explica molt bé un procés que va començar quan la directiva del Barça va ser requerida per la FIFA perquè informés sobre el fitxatge de Lee; es va amagar amb el secretisme habitual, però el cas ha explotat. Sí que insistiré en la manera com la directiva explota el victimisme i fomenta la idea de la conspiració.

Bartomeu, en la mateixa roda de premsa a propòsit de la sanció de la FIFA, va afirmar alguna cosa així com: “Tenim evidències sòlides que algú intenta danyar el Barça. Ho investigarem a fons i no afluixarem en la persecució de les persones que estan al darrere d'això.” Les paraules clau d'aquesta afirmació són dures: evidències, danyar, investigació i persecució. També va dir que tenien certesa d'aquesta conspiració contra el Barça. No la sensació, sinó la certesa. Ara bé, a qui acusen? Quines són aquestes persones que són al darrere de tot això? En qui volen que pensem? Fa massa temps que en parlen sense concretar res. Bartomeu va insinuar que saben qui són, però que encara no en tenen proves i van afegir que, quan les tinguin, no pararan de perseguir-los. Però si no en tenen proves, com poden tenir-ne evidències sòlides? A partir d'una suposició, que genera un discurs de conveniència, buscaren les proves? Tot, doncs, és molt vague, però em fa la sensació (tot i no tenir la certesa) que hi ha barcelonistes que es creuen que hi ha una conspiració. Suposem que hi és. Això no exclou, sinó el contrari, que les coses s'hagin de fer bé i que siguin ben explicades. La conspiració és una possibilitat. Que no es fan prou bé les coses i que no s'expliquen és una evidència. Començo a tenir-ne la certesa.