Tenim cinc mesos
Per Setmana Santa, no s'atura el futbol de primera divisió –tot i que els partits del Barça i el Madrid, que dimecres que ve juguen la final de copa, s'ajornen– ni el de segona A ni tampoc el de segona B. També hi havia programada inicialment jornada a tercera divisió, però la disputa de la fase final de copa de les Regions del la UEFA per part del combinat català va fer canviar la idea programada. La federació va acordar en una junta directiva programar la 34a jornada el 23 d'abril, per Sant Jordi. El canvi, imperatiu pels mèrits de la selecció amateur, evitarà com a mínim la dispersió de partits en quatre dies d'una mateixa jornada que hi havia en temporades anteriors, ja que s'allargava des de dijous –hi havia clubs que pactaven avançar el partit per quedar alliberats el cap de setmana– fins diumenge. Aquest any, la jornada està fixada per al dimecres 23, tot i que ja hi ha dos partits (el Castelldefels-Palamós i el Pobla de Mafumet-Vilassar de Mar) avançats al dijous 17.
Em costaria molt trobar arguments per defensar la idoneïtat de programar partits per Sant Jordi, una jornada tan assenyalada i bonica al nostre país. D'acord, els equips de tercera divisió s'ho prenen tot molt seriosament i quan tenen un partit no pensen ni en sants ni en roses ni en llibres. D'acord, també es pot mirar de seguir-ho tot. Però no valdria la pena deixar-ho per a un altre dia? És ben poc habitual en el futbol català tenir jornades intersetmanals, i no crec pas que hagués estat cap drama fixar-la al cap d'una o dues setmanes, encara que hagués quedat alterat l'ordre establert del calendari de lliga que es publica a l'estiu.
És clar que no ens ha d'estranyar tant aquesta fredor, aquest aïllament, aquest nosaltres, a la nostra si recordem que l'Onze de Setembre passat, amb mig país participant o pendent de la Via Catalana, també hi va haver jornada. Va ser un dimecres diferent, amb una eliminatòria de copa que jugaven el Sabadell i el Girona i cinc clubs catalans de segona B –el Sant Andreu, l'Olot, el Nàstic, l'Hospitalet i el Lleida Esportiu– i que va provocar corredisses d'alguns protagonistes per ser a tot arreu. Com que la copa l'organitza la federació espanyola i no crec pas que s'hagi plantejat el traspàs de competències en aquest àmbit, no hi teníem ni tenim gaire res a dir. Però la federació catalana, i els clubs de casa nostra, sí que s'ho podrien haver plantejat. D'acord, era un dimecres festiu i, mirat amb fredor, un bon moment per programar una jornada intersetmanal, tot i que amb la temporada tot just començada també hi ha entrenadors que en reneguen.
Tinc entès que a algun club i a uns quants jugadors no els va fer gràcia voltar pel país per anar a jugar un partit de futbol mentre la Via Catalana centrava tota l'atenció d'una jornada per a la història. En qualsevol cas, segurament hi podrien haver dit alguna cosa quan es va aprovar el calendari. I si algun despistat no hi va caure, té l'oportunitat de no reincidir. Perquè ara que l'Assemblea Nacional Catalana ha fet una crida a fer una altra gran concentració a Barcelona per la Diada, tenim cinc mesos per engrescar-nos. És un dijous. Tornarem a programar partits que fan més nosa que servei? Espero que, aquesta vegada, ho tinguem més clar.