L'Espanyol està en un moment delicat. La motxilla dels 144 milions d'euros de deute és una càrrega feixuga i difícil de pair. Aquesta és una realitat ben coneguda i que no cal anar repetint dia rere dia. Altres clubs endeutats fins a les celles, com el Sevilla i la Real Sociedad, han aconseguit reconduir la seva situació amb bons resultats esportius malgrat haver baixat a segona. Un cas de manual és el del Borussia de Dortmund, en fallida el 2004, que ha aconseguit renéixer de les seves cendres en només una dècada fins a l'extrem de guanyar la Bundesliga i disputar la final de la Champions. Òbviament, comptava amb un repartiment de drets televisius que ja voldríem per a la lliga espanyola. El cas d'aquestes comparacions exemplifica que tots aquests equips es van haver d'enfrontar a situacions de crisi conjuntural. L'Espanyol té prou força per sortir del cul de sac en què es troba en l'actualitat: disminució del nombre de socis, temporades grises, pèrdua de referents i mil coses més que servirien per omplir l'olla dels disgustos. L'Espanyol té una magnífica matèria primera que ha de començar a treballar sense perdre més temps, i els primers que s'haurien d'aplicar aquesta màxima són els dirigents. Parlant de mandataris em refereixo als deu primers accionistes, que són els que porten el club per omissió, des de l'oposició o de manera passiva. Tots ells han d'aparcar les lluites caïnites que no condueixen enlloc i enterrar els seus recels. La junta de l'esperpent va ser un cop molt dur per a molts, però l'odi etern dels uns i els altres només portarà més grisor i més decadència a l'Espanyol. Ara és el moment de fer un esforç comú per entendre's, dialogar i trobar vies de consens. Ja han començat a sortir els primers brots verds d'aquesta possible tendència, però l'han de consolidar tan aviat com sigui possible. S'ho deuen a ells mateixos com a acte de responsabilitat i, de retruc, a una afició fidel que es manté al peu del canó. Ara és el moment de fer el salt i aprofitar els temps de crisi per tornar a situar el club on es mereix per història i trajectòria. No ens
falleu!