Consolin-se. Pensin que ja no caldrà patir més. Ni per un angoixant enfrontament amb el Chelsea, que és el que li ha caigut a l'Atlético i que és entrenat per aquell tècnic innomenable de nom Mou que el curs passat, o a finals de l'altre, més aviat, ja havia pres la mida al Barça, molt abans que ho fessin tota la resta de primeres espases, Ancelotti a banda, i que tant per la mà té treure de polleguera l'afició culer. Ni tampoc per un eventual i terrorífic encreuament amb el Bayern, que abans de ser entrenat pel fill pròdig (auto)exiliat que munta equips perfectes com si els dissenyés amb enginyeria genètica ja va fer un set (a zero) al Barça quan, tot i que ja tenia pèrdues i feia mesos que exhibia irregularitat i transparències (defensives), encara no se'n podia culpar el Tata. I, per cert, cada cop que insisteixen en les absències de Messi, i per si encara queda algú que es planteja vendre-se'l, pensin en l'esglai que ara s'estalvien i que els hauria recorregut l'esquena d'haver-se d'enfrontar amb la nova joguina alemanya de Guardiola. Ja ho han fet? Ja ho han notat? Doncs ara pensin en la magnitud del calfred quan un nou Barça sense Messi s'hagués d'enfrontar, en la Champions, per exemple, amb un rival amb Messi.

Sí, tranquils, que, tot i que dimecres cada cop que Villa i companyia tocaven a xafarranxo a l'àrea blaugrana els defensors barcelonistes corrien com el iaio que perseguia senyoretes a El show de Benny Hill, en l'escala de Richter el terratrèmol no va ser ni de quatre ni de tres, com els dos que fa un any van sumar set (a zero).

Consolin-se, que no és possible que l'Atlético, rival directe en la lliga, no arrossegui l'esforç de guerrer espartà mode 300, i potser, si aposta a Champions, s'acabarà estovant en la lliga. Tot i que vés a saber, que per a aquests malalts cada escalfament són les Termòpiles. Tant se val. Pensin que avui toca lliga i el Granada no és de l'estirp de Leònides. Això sí, compte, que contra el Barça últimament més d'un gat ha semblat lleó.

En tot cas, no pateixin, que dimecres hi ha final de copa, Ancelotti és el que encara no ha pres la mida al Barça i Cristiano està descartat. I ara,i fins i tot dimecres si el Madrid resulta ser lleó i se'ns cruspeix, mirin-s'ho d'aquesta manera: s'imaginen que aquest equip en decadència hagués guanyat el triplet, o quasi? Com, com es faria el pla Renove que cal? Com canviaríem el Tata? Ah, no, que no podrem fitxar. Ah, sí, que el Bayern va fer fora el tècnic del triplet i de moment no li va malament.

Rai. Pensin que passi el que passi hi haurà un nou Camp Nou, com van decidir el 72% del 32% de socis que van votar a instàncies d'una directiva a la qual el millor equip de sempre se li podreix a les mans. Però no, no es facin mala sang, que el Barça no ha arribat al punt de tenir expresidents acusats d'intentar segrestar altres expresidents, no com altres. I això, per allò dels valors, sempre és un factor a tenir en compte.