Quatre dies

A la gran decepció de la Cham­pi­ons s'hi va afe­gir ahir la de la lliga. El Barça va tenir 75 minuts per remun­tar el gol de Bra­himi a Los Cárme­nes i no en va ser capaç. Tenia l'ocasió de posar-se com a líder pro­vi­si­o­nal en la lliga i se n'ha des­pen­jat defi­ni­ti­va­ment, si l'Atlético i el Madrid no tenen un dal­ta­baix, cosa impro­ba­ble. La imatge dels homes de Tata Mar­tino a Gra­nada va ser la de la impotència. La d'un equip tou, porós, esllan­guit, en alguns moments des­fet i man­cat de fe en ell mateix. Incapaç de superar l'ambició dels locals, que es van defen­sar amb ungles i dents, però sense exer­cir, ni de bon tros, la pressió que va engar­gus­sar els blau­grana en els quarts de final de la lliga de cam­pi­ons, con­tra l'Atlético.

Els pri­mers vint minuts del par­tit de dime­cres al Cal­derón –de fet, tot el par­tit– van dei­xar sense argu­ments els que hem defen­sat que aquest Barça, ple­na­ment amor­tit­zat en forma de títols, ale­gries i moments de gran plaer estètic, encara és capaç de mos­trar-se com­pe­ti­tiu quan el guió ho reque­reix. Com més vol­tes dono al que (no) va pas­sar en aque­lla estona, menys em valen els argu­ments fut­bolístics, encara que hi siguin. César Luis Menotti n'ha dei­xat anar un de demo­li­dor: “L'equip es va sot­me­tre abans de començar. S'ha de ser ample per poder ser pro­fund”, ha dit l'exen­tre­na­dor del Barça i exse­lec­ci­o­na­dor argentí, en al·lusió al plan­te­ja­ment que va fer el seu com­pa­tri­ota, Tata Mar­tino. Pot­ser és cert, però mal­grat tot, el més deter­mi­nant perquè l'Atlético els passés pel damunt al començament del matx va ser, sim­ple­ment, que els de Sime­one van tenir més fam de victòria. La raó per la qual els van eli­mi­nar és que, avui per avui, són millor equip.

I si el Barça va ser indo­lent quan es jugava a cara o creu el passi a la semi­fi­nal de la Cham­pi­ons, en un ambi­ent d'aquells que moti­ven qual­se­vol juga­dor, què podíem espe­rar del par­tit d'ahir a Gra­nada? La indolència es va con­ver­tir en inca­pa­ci­tat. La mateixa, de fet, que aquest equip ha tin­gut en la lliga cada vegada que se li han posat les coses difícils. Ahir con­tra el Gra­nada, dime­cres pas­sat con­tra l'Atlético, con­tra el Valla­do­lid... no ha estat capaç de sobre­po­sar-se. El que va deter­mi­nar la der­rota ahir no va ser la manca d'acti­tud, sinó l'absència d'una pro­posta col·lec­tiva. D'oca­si­ons, ja en van tenir, però l'equip va fer sem­pre la sen­sació de voler i no poder con­tra un rival que dei­xava prou espais i temps per pen­sar. Tot es va fiar a la ins­pi­ració dels dos cracs, que no van decan­tar la balança. Ney­mar, el millor, ho va pro­var sense encert davant de por­te­ria. Messi va par­ti­ci­par més, però va estar espès en l'ela­bo­ració i en la fina­lit­zació.

Queda la copa, con­tra el Madrid per inten­tar esmor­teir la gran decepció de la cule­rada, que en qua­tre dies ha vist com s'esfu­mava la Cham­pi­ons i pràcti­ca­ment la lliga. És impres­cin­di­ble que l'equip es refaci del cop en qua­tre dies.