L'última copa abans del canvi de rumb
La final de dimecres de la copa del Rei contra el Real Madrid pot ser l'última oportunitat de plantar cara, de treure tot el talent, d'anar-hi, de ser seriosos amb un llegat i un equip que va fer història. El resultat i també el joc i la posada en escena del Barça dimecres poden marcar el futur de l'entitat, perquè som en una cruïlla determinant per enfocar un futur que no podem seguir perdent, perquè ja fa massa mesos que la desorientació, el desconcert, la falta de lideratge i el rigor s'han esmicolat, i només ens queden jugades aïllades, trossos de partit, imatges desdibuixades del que vam ser, una nostàlgia infinita.
Aquesta copa podria ser l'última copa, l'últim títol metafòric d'una manera de fer, basada en apartar-se dels valors i del model propi, substituïda per una proposta que ni és genuïna, ni té identitat, ni rumb. La improvisació i l'autoengany s'han convertit en una manera absolutament errònia d'avançar cap a enlloc. Ja no és només trobar-nos a mitjan d'abril sense Champions i gairebé sense possibilitats en la lliga, sinó sentir-nos escombrats per una realitat duríssima, amb un president dimitit i un de nou que no s'ha sabut guanyar la credibilitat, amb un director esportiu i un entrenador que no aproven cap examen i amb una plantilla que sembla desganada, desmotivada i desentrenada.
Sí, cal guanyar aquesta copa contra el Real Madrid, perquè necessitem una glopada d'alegria, perquè quan semblava que tot podia ser, quan semblava fa unes setmanes que teníem dret a somiar truites, no ens volíem creure la realitat: la sensació que el present no ens podria somriure gaire, perquè quan les coses no es fan bé, és incoherent esperar grans resultats. Ara, els nostres jugadors han de sortir a Mestalla a menjar-se la gespa, a deixar-s'hi la pell, a tornar-nos a enamorar.
Dimecres hem de guanyar aquest títol, l'hem de celebrar com l'última victòria abans d'un canvi de rumb que el Barça necessita. Ara cal vèncer per no acabar malament, cal un mal menor, perquè no exploti tot pels aires i llavors, correm-hi tots, demanem salvadors que ens retornin el que vam ser. Ens fan falta canvis estructurals, la situació és greu, els problemes són de fons, però coneixem el camí que hem de recórrer. Sortosament, tenim talent per capgirar les coses, per tornar a liderar l'esport mundial, però no ho assolirem fent quatre fitxatges (si ens deixen fitxar), ni un nou entrenador. Hem de retornar a l'excel·lència, a l'exigència, a córrer per cada pilota com si fos l'última, a respectar-nos, a ser fidels a la millor herència que hem rebut mai: no els podem retreure la derrota, però sí, no haver-ho fet tot per guanyar.