La meva reacció en saber la notícia de la sanció desproporcionada al Barça per una qüestió de papers d'alguns dels seus jugadors de menys de setze anys va coincidir amb l'article de Carles Ribera de l'endemà mateix a la pàgina 3 d'El Punt Avui: es podia prendre en positiu i torno a compartir el seu criteri quan dilluns passat, al mateix espai, i referint-se als jugadors del Barça ens deia: “Els herois han entrat en declivi i cal que la flama es vagi apagant dignament.” D'ací neix un relat que fa concordar les compartides dues afirmacions del periodista.

En primer lloc, si es compleix la sanció de no poder fitxar jugadors en tota una temporada, inclina el Barça, per una banda, a tornar a fornir-se primordialment del planter i, en segon lloc, a mimar els jugadors que ara té i amb les rotacions que calgui perquè puguin resistir les tres competicions llargues en què està immers.

No deixa de ser emocionant pensar, per exemple, que en no poder fitxar cap porter cal renovar Pinto, que s'ho mereix, i després donar oportunitat a Oier –el més alt dels tres porters– i a Masip en la copa i algun altre partit per veure com es dibuixa un nou futur a la porteria sorgit de casa. Quant al centre de la defensa, quan es recuperi Piqué, tenim Mascherano i Bartra. El primer és el que treu i talla més pilotes i té una sortida de joc envejable. S'ha posat de moda criticar-lo perquè en alguna jugada és superat –que no els passa també als davanters i més sovint?–. Si falta un central, és el moment de Sergi Gómez, del Barça B i titular en la sub-21, i de Planas, amb suficient experiència. La mitja si s'aposta més per Sergi Roberto és perdurable i es pot pouar al Barça B i estudiar si són recuperables Oriol Rosell, al futbol americà, o Fontàs, de nou en forma, al Celta. Amb Song, que en especial quan juga al primer toc és excel·lent, passa com amb Mascherano, que recull més crítiques de les que li corresponen. I a la davantera caldria afavorir la presència de l'únic jugador que juga diferent, Tello, que trenca defenses, centra amb intenció i xuta a porta. També es pot recuperar Deulofeu i pujar Adama. I encara es podria fer caixa desprenent-se d'alguna de les figures del davant. I es podria parlar, a més, de Grimaldo, Patrick, Illie i Dongou. La mania –o la necessitat de sobreviure per exigències de la part subterrània del comerç del futbol– de fitxar fora ens bloquejaria novament l'ascensió dels de casa i hauríem d'aguantar una altra vegada jugadors que triguen a adaptar-se a la lliga espanyola, al futbol europeu i a l'estil del Barça. Cal també un entrenador que hi cregui. Martino és una incògnita perquè en entrar amb un equip en marxa no s'ha pogut saber com ho organitzaria ell si comencés temporada amb els jugadors que pugui triar. Quan escric això no sé el resultat de la final de copa ni com es gestionarà el final de lliga. Hi hem arribat amb bones possibilitats. Ja firmaria perquè sempre fos així.

Em preocupa una mica la pèrdua d'identitat del Barça B. En complir una edat es va esbandir un grup de jugadors bons, arrelats al país, que potser no triomfaran si van a parar a altres equips sense l'ADN Barça. I en globalitzar la Masia, amb tantes sucursals arreu del món, les proporcions d'origen canvien. Amb tot, el juvenil que dirigeix Jordi Vinyals ha guanyat el campionat europeu. Cal tenir cura d'aquesta nova promoció i fer-la pujar, potser amb entrenador inclòs, fins que pugui arribar al primer equip.

El que importa és jugar bé i poder gaudir-ne. L'altre dia ho vaig fer veient jugar el Rayo Vallecano i amb el Barça contra el Granada, això sí, en aquest cas sense espurna per marcar. És veritat, per altra banda, que l'Espanyol, jugant més a rampells i amb esforç i algunes jugades de qualitat, va empatar amb el Rayo i no li va caldre el joc de conjunt del seu rival. Era un plaer, però, veure a l'equip de Vallecas jugadors que han passat pel Barça com Rubén, Trashorras, Falque i Rochina combinar ben secundats per d'altres també de bon nivell com el basc Arbilla, el portuguès Zé Castro o l'argentí Larrivey. Espero, per tant, que el Barça segueixi per molts anys sent referència en bé del futbol.