L'entrenador del Galatasaray, Ergin Ataman, deia dimarts que no entenia com es pot jugar a bàsquet al Palau Blaugrana amb la molta calor que hi fa. Potser el tècnic turc es queixava de la calor per començar –mai més ben dit– a escalfar l'ambient no tant del segon partit d'avui sinó del de diumenge a Istanbul; però tenint en compte que el Palau està molt per sota de les prestacions que avui ofereixen la majoria de pavellons de l'Eurolliga, no hi donem més voltes: Ataman té raó, i entre les deficiències que fan urgent el nou Palau, hi queda afegida la de la mala climatització. De la temperatura de confort del Palau, n'he sentit parlar també alguns jugadors d'hoquei sobre patins quan hi juguen com a visitants. Ells, però, solen destacar que, a diferència de les pistes que són una nevera a l'hivern i un forn a l'estiu, a la del Barça s'hi pot jugar bé tot l'any gràcies a les excel·lents condicions de climatització. El perquè de dos parers tan oposats l'explica el fet que el mateix pavelló que ha quedat indiscutiblement obsolet per al bàsquet, és encara un luxe si el comparem amb molts altres on es juga a handbol, futbol sala o hoquei. D'aquest Palau de judici canviant segons de quin esport parlem, els socis del Barça n'acaben d'aprovar la demolició, tal com ho preveu la proposta tancada que la directiva va dur a referèndum. Entre els molts debats que no es van fer –i tot i així el no va treure un 25 per cent sense que ningú en fes campanya–, hauria calgut qüestionar-se a temps si la necessitat de fer el nou Palau ha d'anar forçosament lligada a prescindir de l'actual, segurament més útil com a segon pavelló que no pas la sala per a dues mil persones que el projecte preveu. No hi ha dubte que el bàsquet blaugrana farà un pas endavant quan tingui el nou Palau, però el que no és tan clar és si alguna secció no el farà enrere deixant de jugar a l'actual. Aquest on, no ens enganyem, s'hi juga a tot allò que no provoca ni fred ni calor a bona part del barcelonisme.