El model a seguir

El Barça és a punt de tan­car un cicle. Ho podria haver fet fa un any i també fa dos, però reco­ne­guem-ho, lla­vors era més difícil, perquè el pedes­tal era ple de gent extra­or­dinària. Hau­ria estat una mos­tra de bon cri­teri, d'anti­ci­pació. Un mèrit, en defi­ni­tiva. Avui, en canvi, ja és una urgència per al pro­jecte espor­tiu. La gent fa temps que ha girat full. I la junta direc­tiva, ara per pebrots, tindrà en la cons­trucció del nou cicle el ferro roent a què s'haurà d'aga­far si aspira a la ree­lecció. No serà una tasca sen­zi­lla i més amb el llistó tan amunt, però també és cert que l'experiència acu­mu­lada dóna pis­tes per poder encer­tar en les deci­si­ons i que el punt de par­tida és millor. L'equip, per
exem­ple, no neces­sita bus­car un estil de joc, perquè ja el té, està defi­nit, l'iden­ti­fica i com­pleix les expec­ta­ti­ves del club i l'afició. Tam­poc li cal una reno­vació total, perquè té molts juga­dors amb talent, joven­tut i recor­re­gut. Hi ha peces que s'han demos­trat pres­cin­di­bles i que situ­a­des en el mer­cat poden faci­li­tar els fit­xat­ges neces­sa­ris per cobrir man­can­ces i gene­rar foc nou. Hi ha juga­dors que han cres­cut cedits en altres clubs i que poden con­tri­buir a la cons­trucció del nou cicle. I encara hi ha la Masia, que és viver, passió, cul­tura de club, i sabem per experiència que ha de tenir un pes impor­tant en aquest nou cicle. Ara bé, l'experiència també ens demos­tra que tenir la matèria pri­mera, és a dir l'estil propi, juga­dors de molta qua­li­tat i la Masia al dar­rere, no és sufi­ci­ent per asso­lir els objec­tius. Cal uti­lit­zar-los bé, posar-los en valor, acon­se­guir que la mes­cla posi de nou l'equip en el camí de l'excel·lència. I per fer-ho és impres­cin­di­ble un lide­ratge fort, carismàtic, inves­tit d'auto­ri­tat per con­duir la cons­trucció del nou cicle, deci­dit a rei­ni­ciar un tre­ball metòdic i exhaus­tiu, a recu­pe­rar l'exigència màxima a tots els nivells del tre­ball que afecta l'equip, a res­tau­rar la cul­tura de l'esforç i l'incon­for­misme. Perquè aquesta és la manera d'obte­nir el millor de l'estil, dels juga­dors i de la Masia.