El Barça és a punt de tancar un cicle. Ho podria haver fet fa un any i també fa dos, però reconeguem-ho, llavors era més difícil, perquè el pedestal era ple de gent extraordinària. Hauria estat una mostra de bon criteri, d'anticipació. Un mèrit, en definitiva. Avui, en canvi, ja és una urgència per al projecte esportiu. La gent fa temps que ha girat full. I la junta directiva, ara per pebrots, tindrà en la construcció del nou cicle el ferro roent a què s'haurà d'agafar si aspira a la reelecció. No serà una tasca senzilla i més amb el llistó tan amunt, però també és cert que l'experiència acumulada dóna pistes per poder encertar en les decisions i que el punt de partida és millor. L'equip, per
exemple, no necessita buscar un estil de joc, perquè ja el té, està definit, l'identifica i compleix les expectatives del club i l'afició. Tampoc li cal una renovació total, perquè té molts jugadors amb talent, joventut i recorregut. Hi ha peces que s'han demostrat prescindibles i que situades en el mercat poden facilitar els fitxatges necessaris per cobrir mancances i generar foc nou. Hi ha jugadors que han crescut cedits en altres clubs i que poden contribuir a la construcció del nou cicle. I encara hi ha la Masia, que és viver, passió, cultura de club, i sabem per experiència que ha de tenir un pes important en aquest nou cicle. Ara bé, l'experiència també ens demostra que tenir la matèria primera, és a dir l'estil propi, jugadors de molta qualitat i la Masia al darrere, no és suficient per assolir els objectius. Cal utilitzar-los bé, posar-los en valor, aconseguir que la mescla posi de nou l'equip en el camí de l'excel·lència. I per fer-ho és imprescindible un lideratge fort, carismàtic, investit d'autoritat per conduir la construcció del nou cicle, decidit a reiniciar un treball metòdic i exhaustiu, a recuperar l'exigència màxima a tots els nivells del treball que afecta l'equip, a restaurar la cultura de l'esforç i l'inconformisme. Perquè aquesta és la manera d'obtenir el millor de l'estil, dels jugadors i de la Masia.