D'aquí a 48 hores, Mic­hael Phelps es tor­narà a llançar a l'aigua per com­pe­tir en la reunió aquàtica d'Ari­zona. Un any i vuit mesos després de reti­rar-se coin­ci­dint amb els Jocs Olímpics de Lon­dres 2012, amb qua­tre ors i dues pla­tes pen­jats al coll, el Tauró de Bal­ti­more sem­bla deci­dit a repren­dre la seva lle­genda, que ja l'eri­geix en l'espor­tista olímpic més llo­re­jat de la història amb 22 metalls (18 d'or, 2 de plata i 2 de bronze), a banda d'una tren­tena més en cam­pi­o­nats del món. Un pal­marès excep­ci­o­nal acu­mu­lat en una dècada. L'atenció mediàtica que ha des­per­tat la rea­pa­rició està, doncs, més que jus­ti­fi­cada i es podrà obser­var quan aquest dijous es torni a llançar a la pis­cina. S'intu­eix que la seva meta són els Jocs de Rio 2016, i prou temps (dos anys) per recu­pe­rar la rutina com­pe­ti­tiva. Els res­pon­sa­bles de la pro­pera cita olímpica ja es fre­guen les mans de pre­sa­giar la ferma pos­si­bi­li­tat que el millor neda­dor de la història hi sigui pre­sent, amb la reper­cussió que això suposa. Lla­vors Phelps tindrà 31 anys, tot un veterà en un esport tan precoç en cam­pi­ons com la natació (ell mateix ja ho era del món amb 16), però els joves valors conei­xen bé qui­nes són les referències del pro­ta­go­nista. “Si jo encara fos neda­dor esta­ria nerviós”, va decla­rar fa pocs dies un altre mite de la natació, Mark Spitz, ven­ce­dor de set ors olímpics a Munic 72. De fet, no cal ser Spitz per adver­tir que, si manté la reno­vada moti­vació, les pos­si­bi­li­tats de Phelps de recu­pe­rar el tron són sòlides.

El de Bal­ti­more no és el pri­mer ni serà l'últim neda­dor d'elit que retorna a la com­pe­tició pro­fes­si­o­nal. De fet, el mateix Spitz ho va inten­tar, tot i que la seva història és ben dife­rent a la que ara escriu Mic­hael Phelps. En el seu cas, es va reti­rar amb tot just 22 anys després de fer història asso­lint set meda­lles d'or a la pis­cina olímpica dels Jocs de Munic 72. Una fita històrica que no que­da­ria superada fins que, 36 anys després, Phelps va asso­lir-ne vuit a Pequín 2008. Fruit de la seva fama, Spitz es va gua­nyar una pro­duc­tiva car­rera fora de la pis­cina com a imatge publi­citària i fent con­ferències, tot i que sovint també tor­nava a l'aigua amb motiu d'alguna exhi­bició. De fet, en una d'aques­tes cites, vuit anys després de la seva reti­rada ofi­cial (1984), es va per­me­tre el luxe de vèncer Rowdy Gai­nes, un dels neda­dors de referència d'aquell període en estil lliure. Empès per aquest ren­di­ment des­ta­cat tot i tran­si­tar ja pels qua­ranta anys, es va pro­po­sar clas­si­fi­car-se per als Jocs de Bar­ce­lona 92 repre­nent els entre­na­ments amb més seri­o­si­tat. Per con­tra, l'impla­ca­ble cronòmetre es va inter­po­sar en el seu desig i no va superar les pro­ves clas­si­fi­catòries nord-ame­ri­ca­nes per for­mar part de l'equip olímpic. “Vaig que­dar una mica desil·lusi­o­nat per no haver nedat prou ràpid, però con­forme amb els resul­tats. Vaig nedar amb una diferència de 27 centèsimes res­pecte a la meva millor marca del 1972”, va comen­tar poste­ri­or­ment.

Més actu­als han estat els retorns a la pis­cina, mar­cats per la frus­tració i sense la sufi­ci­ent con­tinuïtat, d'excam­pi­ons com Laure Manau­dou i Ian Thorpe. Casos, però, també ben dife­rents al que ara es dis­posa a ini­ciar Phelps. El neda­dor nord-ame­ricà ha estat poc temps desen­gan­xat de la com­pe­tició i con­serva amb solvència tres plus­mar­ques mun­di­als en pis­cina llarga (100 i 200 m papa­llona i 400 m estils). Pot­ser no té l'explo­si­vi­tat de quan tenia 20 anys, però les seves facul­tats excep­ci­o­nals per nedar són més que reco­ne­gu­des. Ja no es tracta de veure'l com­pe­tir en una marató de pro­ves, ni mar­car-se fites estra­tosfèriques. Ja no li cal, tot­hom sap que és el millor de tots els temps. És l'hora de ser més selec­tiu i dis­fru­tar sense tanta pressió cada vegada que es llanci a l'aigua. Si així s'ho pro­posa, de ben segur que el Tauró no tri­garà a tor­nar a mos­se­gar èxits.