Considero que per a l'Espanyol aquest tram final de lliga acabarà sent d'una mediocritat desesperant. I si no fos perquè encara hi ha alguns mitjans que parlen i advoquen la fórmula que encara no s'ha aconseguit la permanència matemàtica ho seria molt més. I em fa molta gràcia que encara hi hagi qui parli de l'objectiu d'acabar la lliga amb cinquanta punts. No fotem, i ho repeteixo una vegada més: ara per ara, l'únic objectiu plausible per a un club com l'Espanyol és ancorar-se a primera divisió. M'entra un calfred terrible cada vegada que em ve a a la memòria quan vam estar tan i tan a punt d'haver d'inaugurar el nou estadi amb l'equip a segona divisió. Hauria estat un desastre de dimensions descomunals. D'aleshores ençà, no ens podem queixar. Assegurar la categoria i, com he dit tantes vegades, oblidar-se de competir a Europa fins que la càrrega financera de l'estadi ho permeti. Potser és per tot això que no s'acaba d'entendre la dèria que li ha agafat a l'entrenador Aguirre per la disciplina. Una dèria de què fa publicitat per etapes. Primer, assegurant en roda de premsa que ha hagut de cridar l'atenció a dos jugadors perquè no s'esforçaven prou en els entrenaments sense dir noms i després deixant a la banqueta dos fixos en les seves alineacions com són Simão i Pizzi. Clatellot al canto! Un ja no sap si Aguirre es vol fer perdonar el pecat de desídia que ha tingut en alguns trams de la temporada o si simplement vol fer mèrits per trobar un nou destí. Queden quatre partits per tancar la temporada. L'Almeria i l'Osasuna a casa i el Valladolid i el Real Madrid a fora. Tres equips que s'hi jugaran la pell per no baixar i un que tant pot ser que s'hi juguin la lliga com que no s'hi juguin res. Vist així, i sense ser pessimista, no crec que l'Espanyol sumi més de sis punts. Amb els sis de casa el seguidor ja es podrà donar per molt ben pagat. Si com a mínim servissin per començar a preparar la campanya vinent!