Dimarts hi va haver reunió de la junta directiva a can Barça per parlar, per primera vegada en quatre anys, de futbol. Fins ara no hi havia hagut debat. L'expresident Sandro Rosell va confegir un grup directiu amb perfil poc futboler (amb un parell o tres d'excepcions) perquè dels temes de la pilota ja se n'ocuparia ell. Només cal veure l'escollit com a vicepresident esportiu, Josep Maria Bartomeu, un home de bàsquet. Davant dels pocs coneixements futbolístics generals tothom va donar per bo el lideratge de Rosell, davant del qual ningú, absolutament ningú, va ser capaç de discutir en junta. “Tranquils, que això ja ho arreglo jo...”, deia convençut. Bé, el tema Neymar, el dels nens i la FIFA, el central que encara no ha arribat, l'adéu de Thiago, el fitxatge de Martino..., aquests potser encara no han acabat d'arreglar-se. “Què hem fet malament?”, va preguntar increïblement el president Bartomeu. La resposta va ser tan contundent que no va agradar gens. La majoria dels membres van atrevir-se –ara sí– a acusar Sandro Rosell per haver imposat les seves decisions sense haver-les consensuat. Fins i tot la contractació de Gerardo Martino, tot i que, per exemple, Bartomeu sí que havia intervingut en les reunions a la bodegueta de Rosell i aleshores “era clarament l'adequat”. De fet, no fa ni quatre dies que el volia renovar fins al 2016!

Sense l'expresident i com a conseqüència de l'absència de guia i de resultats de l'equip, la situació a la junta directiva ha canviat. Tot i que els coneixements futbolístics segueixen sent els mateixos, és a dir escassos i molt centrats en aquest parell de peces, ara tothom s'atreveix a opinar. El director tècnic, Andoni Zubizarreta, és discutit, tot i que per al president és la peça clau del procés de renovació. Agradi o no, el full de ruta l'escriurà el tècnic basc perquè la majoria de directius respecten la voluntat del president Bartomeu. Els que no estan d'acord, els que creuen que Zubi no està capacitat per liderar el canvi, per primera vegada, ho han fet constar en l'acta de la reunió. Van demanar crear una comissió de seguiment però no ho van aconseguir. Alguns membres van voler constatar que si la renovació no és encertada els propers mesos d'octubre i novembre es poden convertir en un autèntic calvari per a la directiva. La junta està espantada. I desorientada. S'ha agafat a Zubizarreta i l'ha convertit en el darrer paraigua. Ja saben que la propera riuada se'ls endurà a ells.

La reunió va ser tensa des dels dies previs a la trobada. El nou vicepresident esportiu, Jordi Mestre, home de confiança de Bartomeu però que provoca recels en bona part de la resta de companys pel seu tarannà autoritari i superb, va enviar un missatge a la resta de directius avisant que no s'acceptaria cap debat futbolístic. Va deixar clar que quan l'àrea esportiva de la junta tingués notícies ja les comunicaria. La notícia va provocar rebuig sobretot perquè Mestre, precisament ell, no acceptava bé el secretisme de Rosell, que no explicava res de cap de les negociacions que feia el Barça. La tensió va ser tan alta que el vicepresident Mestre va decidir marxar de la reunió ofès per les preguntes d'alguns dels seus companys i per la demostració de falta de confiança que va rebre. El lideratge no es dóna, es guanya...

Bartomeu va ser hàbil en la discussió, va poder evitar sentir la paraula dimissió (que no va aparèixer en cap instant) i va convocar tots els seus companys a la propera junta del dia 5 de maig. Aleshores Zubizarreta explicarà el projecte de renovació, això sí, sense donar ni un nom propi ni el nombre d'altes i baixes. Només filosofia. En tindran prou els dirigents del Barça? Acceptaran el “Tranquils, això ja ho arreglo jo...” d'Andoni Zubizarreta? O augmentaran els díscols que creuen que el vaixell s'enfonsa?

No defallim. Tenim ganes i molta força. I pressa, molta pressa.