El gol de Lafita en el temps afegit va certificar ahir la sensació de curs acabat que es mastegava des de la derrota al camp del Granada, quan el Barça va dimitir de la lliga, o, si ho volen, des d'aquella tarda de migdiada inaudita al Nuevo Zorrilla, a Valladolid. L'empat d'ahir contra el Getafe posa punt final a una temporada que va començar molt malament i que no ha acabat gens bé. Érem molts els que profetitzàvem que l'Atlético de Madrid arribaria curt de forces al tram decisiu de la temporada, però ha estat el Barça el que s'ha anat quedant sense benzina. Després de l'eliminació en la Champions i de perdre la final de la copa, l'equip va resoldre el partit contra l'Athletic a empentes i rodolons i va guanyar a Vila-real només per coratge i ganes, després del cop brutal de la mort de Tito Vilanova. Contra el Getafe, que s'està jugant la permanència a cada minut, els blaugrana van tornar a mostrar les mancances que li faran acabar el curs en blanc, llevat d'aquella supercopa d'Espanya guanyada a l'Atlético. És cert que en la segona part van tenir ocasions per deixar enllestit el partit, però la jugada del gol de l'empat dels madrilenys és inadmissible en un equip que de veritat es creu que s'està jugant la lliga i la temporada.

El destí, l'atzar, o el que sigui, ha fet que l'adéu definitiu a la lliga hagi coincidit amb el comiat del Camp Nou a Tito Vilanova. Era el primer partit que el Barça jugava a casa des de la mort de l'entrenador de la lliga dels 100 punts i el públic de l'estadi el va acomiadar en un acte senzill i sentit. Com tots els que ha organitzat el club en memòria d'aquest empordanès que ha esdevingut etern sense que ell mai s'ho hagués proposat. Deia que no volia ser exemple de res ni de ningú i s'esforçava a treure transcendència als que es guanyen la vida amb el futbol, un joc que estimava amb bogeria. Deu haver-hi un munt de raons que expliquen que el dol hagi traspassat l'àmbit del barcelonisme i fins de l'esport. La seva naturalitat entre tanta impostura en l'elit del futbol en deu ser una. En tot cas, el fet cert és que més de 50.000 persones van passar expressament pel Camp Nou el cap de setmana passat, en l'espai de condol que el club va disposar en la tribuna principal, i que cada una tenia la seva raó per fer-ho. I el fet cert és, també, que ahir es va fer tornar a fer palesa l'estimació del públic i que el seu record perdurarà.

Amb la temporada acabada, ara sí, és moment de fer balanç. El president, Josep Maria Bartomeu, ja no pot esgrimir l'excusa que l'equip encara té possibilitats. Ha d'explicar amb pèls i senyals quins són els canvis que va anunciar que estava preparant per afrontar els dos anys de mandat que li queden, si una moció de censura no ho impedeix, atès que ha manifestat de totes les maneres possibles que no convocarà eleccions.