Quin final de temporada més feixuc, el del Barça. La matemàtica és tossuda, però el que es va veure ahir contra el Getafe no deixa lloc a l'esperança: la lliga, la temporada, s'ha acabat. Els homes de Martino es van mostrar infinitament superiors, només faltaria, a un equip que necessitava els punts per aferrar-se a la categoria. Fa temps que entre els blaugrana la superioritat no és sinònim de punteria, i ja és costum que vagi acompanyada d'una desatenció defensiva (que no sempre vol dir de la defensa) que deixa la victòria a les mans de l'atzar. No hi ha la concentració necessària, l'actitud no és l'adequada i el resultat és decebedor.

No és casualitat que després del partit, i encara amb dues jornades de lliga per disputar-se, tot el Barça parlés, bàsicament, de la temporada que ve. No n'hi ha més. Els jugadors feien autocrítica, l'entrenador es confessava incapaç de demanar la continuïtat i la direcció tècnica parlava de reunions i decisions.

Aquest any, després d'un inici millor del que es preveia per les circumstàncies, el Barça ha acabat deixant-ho tot per desitjar. Calen canvis. Però aquest equip no és fruit de l'atzar i requereix una regeneració tan fina com fi és el joc que vol presentar.