El Barça ha aconseguit el que fins ara ningú havia fet. Practicar el futbol més excels de la història i alhora amb jugadors formats casa. Un equip que ha tingut com a lema l'espectacle i els valors del fair play. Un somni fet realitat. Ara, amb la perspectiva mínima de saber que aquest any ja està tot fet és quan cal ser conscients de la sort que hem tingut d'haver pogut viure una època tan incomparable que ha hagut de viure un final d'etapa des de la desgràcia més absoluta. La malaltia i la recaiguda de Tito, les lesions de Messi, Puyol, ja irrecuperable, i Valdés, i, cal acceptar-ho, una pèssima gestió de la direcció esportiva. La mort de Tito ens ha deixat orfes. Hem mostrat a tothom una sensibilitat vers els nostres única, però també amb ell hem rebut un reconeixement mundial. Els culers d'arreu del món sabem que no ha estat el somni d'una nit d'estiu, sinó la constatació que el camí correcte és el nostre. Guanyarà algun equip de Madrid, desitjo que sigui l'Atlético, naturalment, i ho farà sense aportar res de nou, tot sigui dit. No hem d'oblidar, però, que en aquesta dura temporada (cas Neymar, Hisenda, un Rosell fugit, tema UEFA i planter, la mort de Tito...) el club ha demostrat, malgrat tot, una gran fortalesa. No cal fer foc nou, cal tenir criteri, seny i tremp, pactar retirades, fitxar només titulars, mirar el que puja i ser ferms amb el rumb. Un equip amb Messi, Busquets, Iniesta i Piqué com a puntals per força ha de brillar per poc que les coses vagin bé. Per cert, l 'entrenador és clau, Tata ha estat un cavaller, l'exemple, però un argentí com tants n'hi ha. Només cal mirar les seccions del club. Uns entrenadors model Barça duen el futbol sala, l'handbol, l'hoquei i el bàsquet a dalt de tot en totes les competicions. Hem passat un any dolent, hem vist la misèria de l'Espanya fosca i venjativa! N'hem sortit més forts. Tots els analistes del món han expressat la tristesa de veure que el savi Xavi es fa gran, llei de vida, però, alhora, la barretada més gran pel jugador més intel.ligent.