Al racó de pensar
que hi ha interessos ben diferents que no treballen precisament en benefici
del Barça i delaten
les ànsies d'algú per intervenir en algun moment
S'ha desgavellat el calendari de les urgències blaugrana. Es busca entrenador. I es negocia amb la segona opció. La primera diu que no es mou de Bilbao. Amb la discreció en què volen viure sempre Andoni Zubizarreta i Luis Enrique, i pel fet que mai no els han agradat excessivament els focus, sorprèn que els enxampin en una trobada per planificar un futur que va en boca de tothom. No li deu haver agradat gens, al candidat. Ni al director esportiu. Però ja se sap quin pa s'hi dóna, al Barça. Tot pren unes dimensions desmesurades. Es nota poc tacte en aquestes negociacions. Ha estat una trobada retransmesa. Tot el contrari del que sempre han predicat tots dos. Qui vol que se sàpiga? Si s'havia d'aturar alguna cosa o distreure l'audiència, ara resulta que matemàticament el Barça encara pot guanyar la lliga perduda fa setmanes. Em temo que hi ha interessos ben diferents que no treballen precisament en benefici del Barça i delaten les ànsies d'algú per intervenir en algun moment.
Al racó de pensar, com a l'escola, haurien d'anar tots els implicats en la planificació blaugrana. El president, els directius i els jugadors tampoc no hi poden faltar. Cal aprofitar el temps. El president blaugrana per saber quines directrius cal engegar per afrontar la remodelació que es reclama i reflexionar amb qui ho pot fer i com s'ha de fer. Té molta feina veient com està el pati. Alguns dels seus directius estan neguitosos. A tothom li agrada fitxar. Està comprovat. Fer d'entrenador és una aspiració legítima de tots els aficionats al futbol. Tothom en sap. Tothom creu que en sap i alguns directius del Barça ara no deuen voler desaprofitar l'ocasió. Tenen la porta oberta. No s'ha fet futbolísticament una bona temporada i més d'un ho pot aprofitar per dir-hi la seva. Hi ha parers diferenciats en el consell directiu. Un aval ens avala, deuen pensar. Noms i més noms damunt la taula i començar a moure cromos. És molt llaminer jugar a fer d'entrenador, donar altes i baixes, opinar i fitxar com si res. Quin plaer. En aquest rebombori futbolístic, ben pocs jugadors blaugrana se salven d'aparèixer en els mitjans de comunicació. Tots entren en les especulacions sobre el seu futur. La copa del món en pot revalorar més d'un. Per comprar o per vendre. Aquest és el problema i la solució. Ara també apareix qui està preocupat per l'estabilitat financera del club arran de l'esforç fet pel fitxatge del brasiler Neymar. Es va fer abans d'hora. I precisament no va sortir a bon preu. I ara es necessiten diners. Són decisions que ara tots han d'assumir.
Si Luis Enrique és el nou entrenador blaugrana se sap que sempre s'ha mostrat agraït al Barça. No té el mateix sentiment amb el Real Madrid, on va passar cinc anys que no recorda agradablement. El madridisme no l'estima gens. És un convers al barcelonisme que defensa l'enemic com ningú. Com a jugador ha convertit els xiulets i crits del Bernabéu en motivació. Com a entrenador actual del Celta s'ha d'enfrontar amb el Real Madrid. A Madrid, a alguns no els agrada que el proper entrenador del Barça els pugui deixar fora de la lliga.
Luis Enrique deu estar al cap del carrer del que vol fer el Barça. Què vol comprar i què vol vendre. I què vol ell. I segur que li han explicat que cal renovar Messi i que alhora sigui el més ben pagat del món.
S'anuncia una reforma de dalt a baix del vestidor blaugrana. Més d'un encara no es pot moure del racó de pensar. Ja l'avisaran. Haurà de filar molt prim.