Visions diverses de la competència deslleial
el City han fet competència deslleial per gastar molt, com se n'ha
de dir de les pràctiques
dels promotors asiàtics o àrabs de la F-1?
Per calibrar el grau de justícia d'una mesura disciplinària crec que cal obrir el focus i observar com s'ha actuat en situacions comparables que s'han viscut en altres terrenys. No és demagògia, és anàlisi comparada. La UEFA acaba de sancionar amb 60 milions d'euros el Manchester City i el París Saint-Germain per vulnerar l'anomenat fair play financer. Resulta que aquests equips reben dels seus propietaris àrabs més injeccions econòmiques del que s'havia pactat com a límit (45 milions per temporada) i tenen una massa salarial superior a la tolerada (240 milions en el cas dels parisencs). És lloable la intenció de la UEFA d'intentar mantenir l'equilibri econòmic entre els clubs més potents de la Champions, però em temo que vendre que el City i el PSG fan competència deslleial és desenfocar la qüestió. A més, no hi ha cap organisme radicat a la Unió Europea –per molt privat i elitista que sigui– que es pugui saltar les lleis de la lliure competència. Estic segur que si el City o el PSG ho portessin a un jutjat seria cas guanyat. Per descomptat, d'aquí a un any i amb expulsió de la Champions per obra i gràcia de la peculiar manera que té la UEFA de tractar com a ostatges uns clubs que són la seva gallina dels ous d'or.
Competència deslleial no és que si a final de temporada falten 50 milions a la caixa, el xeic de torn els posi. No és l'ideal, però tant de bo tots els propietaris d'empreses tinguessin la capacitat de fer-ho per quadrar un mal exercici. Competència deslleial seria saber que només es poden generar 200 milions d'ingressos i assumir contractes per valor de 250. És això el que deixa en inferioritat d'oportunitats la competència. Sigui dit de passada, aquesta pràctica no és exclusiva de nous rics que volen triomfar a qualsevol preu. És també un mètode de supervivència, com mostren any a any alguns rivals del Manresa en l'ACB.
Avui se sentiran per primer cop els motors de la nova F-1 al circuit de Barcelona-Catalunya. Celebrem-ho. Perquè, si traslladéssim a la F-1 la visió de la UEFA, hem estat sis anys sotmesos a una competència deslleial des de València. Aquí, retorçant-nos les meninges per quadrar els comptes del circuit i allà, prometent el que només podia prometre's en plena bombolla abans de punxar i fent deute a cabassos. I passant per insolidaris, a sobre. En la batalla ibèrica ha triomfat el treballador sobre el nou ric que va dilapidar tot el que tenia i ha deixat els seus ciutadans empobrits per anys i panys. En la guerra del lliure mercat global encara no podem cantar victòria, però arriben indicis que va pel camí d'imposar-se el sentit comú. Sembla que s'ha frenat –amb permís de l'imminent GP de Putin– l'escalada inflacionista que va causar la fal·lera àrab i asiàtica per tenir un gran premi, al preu que fos. Pagant-ho tot l'amo. Perquè ja no és cap secret d'on sortien les misses dels GP de Bahrain, Abu Dhabi, Corea, l'Índia...