Enganyem-nos
Enganyem-nos com només el futbol ens permet fer-ho. Al final, res no canviarà el panorama, es guanyi o no la lliga, s'aprofiti el regal o es torni a rebutjar de miserable manera. Tant se val, no n'aprendrem. Enganyem-nos i seguim la guia dels oportunistes, que avui publiquen “la lliga està perduda” i demà diuen “la lliga torna a ser nostra”. Enganyem-nos per quedar-nos a la superfície dels fets o en l'últim resultat i rebutgem això tan feixuc d'analitzar les fondàries, el que realment passa. El Barça depèn ara de l'estat d'ànim, de l'orgull i ambició que demostri un equip que va dimitir fa jornades, amb un tècnic que només compta les hores per tornar a casa, portat per una directiva que ha perdut el to monolític de quan la dirigia el president fugit. Enganyem-nos i, si cal, toquem el cel de la felicitat a partir de negar la glòria aliena: la temporada serà rodona si el Madrid no guanya la cèlebre décima. Per sobre de qualsevol altra consideració, que no triomfin ells, com si aquesta ambició barroera fos capaç de justificar-ho tot. Enganyem-nos convençuts que el director tècnic encertarà amb el grapat de reforços, escollits per encaixar tot just començar i no com Neymar, amb qui encara haurem d'esperar una temporada més fins a començar-nos a preocupar de valent. I segur, segur, que Zubi fitxa bo, bonic i barat, amb un talonari sense límit atorgat pels seus superiors, genis de les finances que han creat la cornucòpia de l'abundància i generen els diners suficients per pagar alhora la inversió necessària en la plantilla, eixugar el dèficit i afrontar la remodelació de l'estadi, tot d'una, com si la caixa no s'acabés mai. Això si l'exporter no s'ha d'empassar, directament, algun fitxatge manat des de dalt. Enganyem-nos per ignorar les maniobres de Carles Vilarrubí, desmarcat de la resta per ambició personal, empesa pel grup mediàtic que no vol perdre el sentiment de propietat sobre el Barça. Ignorem el caminar a les palpentes de la junta i que es trenqui ara en fraccions per pur desig de pervivència en el càrrec.
Enganyem-nos per felicitar-nos: Messi continuarà aquí gràcies a la mà esquerra d'aquell que el va menystenir, encarregat de dur les negociacions de renovació, com si fos una broma de mal gust. Fan les coses tan malament que es reuneixen amb el nou entrenador i no són capaços ni de mantenir el secret. Enganyem-nos i creiem els hagiògrafs de Luis Enrique, entrenador que no ha guanyat absolutament res encara, però que serà ideal per disciplinar-los, convertir-los en gladiadors, mantenir el model i no sé quantes meravelles més.
Enganyem-nos, que d'això es tracta en aquesta mentida gegantina del futbol: avui, passeig militar a Elx i resurrecció de les cendres. D'aquí a vuit dies, triomf in extremis, ben teatral, contra un contrincant al qual no has guanyat en tot l'any, que no vindrà al Camp Nou a passejar, ni a oferir-te la lliga mastegada. Sí, el futbol és un estat d'ànim, una il·lusió. Per això ens posem la bena als ulls i endavant les atxes. Tot anirà de conya. Si es guanya l'últim títol, felicitem-nos, haurà estat un èxit. El que presenti peròs i arguments, serà derrotista i pèssim barcelonista. I a córrer, ben enganyats.