La realitat supera la ficció és un tòpic que mira d'anar-se complint cíclicament, com perquè ningú se n'oblidi. Mirem, si no, aquest final de la lliga espanyola. La realitat pot superar tant la ficció, que una companyia teatral idea un monòleg sobre la base d'una conferència clandestina de Guardiola a empresaris, i Guardiola, en el seu any sabàtic, acaba fent una conferència a Buenos Aires. Però això no treu que el monòleg continuï sent una ficció. El monòleg es diu Pep Talk, un joc amb el doble sentit dels termes: xerrada d'en Pep i el que vol dir el concepte en anglès, un discurs fet amb l'objectiu d'encoratjar l'auditori a fer alguna cosa. Sobre l'aura i els eixos del millor Barça de la història, d'un dels millors entrenadors de la història, s'aixeca una peça humorística que barreja el futbol amb les suposades claus de l'èxit i els elements d'or d'un “relat”, precisament ara que tot és “la importància del relat”. Tot passat amb una ironia suau com el toc delicat d'Iniesta.

A Pep Talk la triangulació bàsica passa per Alberto Ramos (autor), Iban Beltran (director) i Pep Garcia-Pascual (actor), que filen una peça farcida dels termes i figures recurrents de l'imaginari guardiolista que, de mica en mica, muden de pell i de significat. Des del “llevar-se ben d'hora, ben d'hora” i el Viva la vida de Coldplay fins al malvat de Mourinho, que potser no és tan dolent, que potser “era una bona persona”, que potser “és necessari”... Però també altres referents esbojarrats (Juego de tronos, el mestre Ioda o el Chewacca de La guerra de les galàxies) per mirar de convèncer un auditori que, amb Power Point inclòs, va canviant la mirada que adreça al conferenciant entrenador d'èxit. Curiosament, aquest canvi de mirada és el que deu haver experimentat el Pep després del naufragi del seu Bayern davant del Madrid en la Champions, just quan Pep Talk era en cartell a La Seca, a Barcelona. Hi va ser fins ahir, i ara serà tres dies al Teatre de l'Aurora d'Igualada (16, 17 i 18 de maig).

Però hi ha altres preguntes derivades d'escoltar la conferència: qui és Guardiola, un Enric V o un Hamlet? Qui és el Darth Vader del futbol? Qui podia imaginar –això ja no és monòleg– els quatre gols del Madrid a l'Allianz Arena, dels quals, segur, revindrà una au fènix més esparverant l'any vinent? Qui podia imaginar Guardiola fent un “Ramos” amb el primer trofeu de la Bundesliga? Per respondre a tot això no diré els versos maleïts del seu poeta de capçalera, “que tot està per fer i...”. No. Diré que la contorsió del significat que proposa Pep Talk em sembla, al capdavall, el recordatori que sempre és agraït esquivar el relat fàcil i pla, tant en el futbol com en la literatura, tant en la ficció com en la realitat. I si ho acaba sent, de fàcil, segurament ja fa una hora que dormiu en una bassa de tedi i us cal una altra Pep Talk per reviscolar.