Un dels pecats recurrents de l'afició del Barça és adjudicar mèrits pretèrits a professionals que al seu dia van ser acusats de culpables actius de la situació de l'entitat. Com a exemple, tots recordem amb tendresa el menysvalorat Bobby Robson, reconegut amb escreix a mesura que ens endinsàvem inexorablement en la travessia descarnada del gasparisme. No ho dubteu, ens passarà el mateix amb Martino. D'acord, quan porta el polo verd et vénen ganes de demanar-li que et podi el roser del jardí i, de vegades, quan remou el seu sobrepès amb el xandall li donaries 20 euros perquè anés al Zara a comprar-se una camisa folgada. Res a dir. Ara, aquest senyor va arribar sense previ avís per prendre el rol d'un entrenador que plegava per malaltia, i durant aquest temps, a banda de la mort de Vilanova, que també va servir per reconèixer al de Bellcaire d'Empordà virtuts esmorteïdes pel cataclisme de Munic, ha sobreviscut en l'aspecte esportiu amb una plantilla aburgesada en què ell no ha tingut res a dir, tolerant el desequilibri mental de la nostra central lletera que el va flagel·lar perquè va vèncer a Vallecas amb passades llargues, una premsa que, tot sigui dit, oblida que va massacrar Laporta per haver escollit Guardiola i no Mourinho.

D'altra banda, en l'àmbit institucional ha presenciat la dimissió del president que el va portar, ha llegit tot i més sobre els problemes econòmics de les seves dues estrelles, i finalment, a banda de la lesió del millor porter de la història del club en el moment clau de la temporada i de presenciar en primera línia un esprint de Messi cap a les oficines per exigir un augment de sou, s'ha hagut de cruspir amb la boca tancada la imatge del director esportiu planificant la temporada vinent amb el nou entrenador. I tot això amb el pes de tenir a les seves mans els jugadors que han format part del millor equip de la història del futbol. I sí, és inapel·lable que ha comès errors, però crec que per la manera com ha portat el nom del Barça enmig del temporal, Tata es mereix marxar amb una lliga adornada per una aclamació d'agraïment. No en fem un Robson 2. Seria un error i ens acabaria sabent greu.