Opinió

No en fem un Robson 2

Martino ha sobreviscut amb una plantilla aburgesada sobre la qual ell no ha tingut res a dir

Un dels pecats recur­rents de l'afició del Barça és adju­di­car mèrits pretèrits a pro­fes­si­o­nals que al seu dia van ser acu­sats de cul­pa­bles actius de la situ­ació de l'enti­tat. Com a exem­ple, tots recor­dem amb ten­dresa el menys­va­lo­rat Bobby Rob­son, reco­ne­gut amb escreix a mesura que ens endinsàvem ine­xo­ra­ble­ment en la tra­ves­sia des­car­nada del gas­pa­risme. No ho dub­teu, ens pas­sarà el mateix amb Mar­tino. D'acord, quan porta el polo verd et vénen ganes de dema­nar-li que et podi el roser del jardí i, de vega­des, quan remou el seu sobrepès amb el xan­dall li dona­ries 20 euros perquè anés al Zara a com­prar-se una camisa fol­gada. Res a dir. Ara, aquest senyor va arri­bar sense previ avís per pren­dre el rol d'un entre­na­dor que ple­gava per malal­tia, i durant aquest temps, a banda de la mort de Vila­nova, que també va ser­vir per reconèixer al de Bell­caire d'Empordà vir­tuts esmorteïdes pel cata­clisme de Munic, ha sobre­vis­cut en l'aspecte espor­tiu amb una plan­ti­lla abur­ge­sada en què ell no ha tin­gut res a dir, tole­rant el dese­qui­li­bri men­tal de la nos­tra cen­tral lle­tera que el va fla­gel·lar perquè va vèncer a Valle­cas amb pas­sa­des llar­gues, una premsa que, tot sigui dit, oblida que va mas­sa­crar Laporta per haver esco­llit Guar­di­ola i no Mou­rinho.

D'altra banda, en l'àmbit ins­ti­tu­ci­o­nal ha pre­sen­ciat la dimissió del pre­si­dent que el va por­tar, ha lle­git tot i més sobre els pro­ble­mes econòmics de les seves dues estre­lles, i final­ment, a banda de la lesió del millor por­ter de la història del club en el moment clau de la tem­po­rada i de pre­sen­ciar en pri­mera línia un esprint de Messi cap a les ofi­ci­nes per exi­gir un aug­ment de sou, s'ha hagut de crus­pir amb la boca tan­cada la imatge del direc­tor espor­tiu pla­ni­fi­cant la tem­po­rada vinent amb el nou entre­na­dor. I tot això amb el pes de tenir a les seves mans els juga­dors que han for­mat part del millor equip de la història del fut­bol. I sí, és ina­pel·lable que ha comès errors, però crec que per la manera com ha por­tat el nom del Barça enmig del tem­po­ral, Tata es mereix mar­xar amb una lliga ador­nada per una acla­mació d'agraïment. No en fem un Rob­son 2. Seria un error i ens aca­ba­ria sabent greu.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.