No m'equivoco d'hora. El Barça-Atlético de Madrid que decidirà la lliga es jugarà dissabte a les sis de la tarda al Camp Nou. Fet l'apunt d'agenda perquè ningú es despisti, l'hora de la qual vull parlar sobretot és la posterior a aquella en què es decidirà la lliga, és a dir l'hora en què un equip la celebrarà i l'altre anirà a fer companyia al Madrid al racó de pensar. Aquesta lliga que va arrencar l'agost passat com una lliga de dos –i no són els dos que dissabte es juguen el títol– no ha tingut en cap moment un líder destacat, però tal com han anat les dues últimes setmanes, tant els blancs com l'equip que marxi capcot del Camp Nou tindran motius fonamentats per recordar-la in eternum com una lliga perduda des del demèrit propi. En el cas del Barça, el demèrit és el fruit lògic de decisions no preses, de cops de timó ajornats i de passos enrere minúsculs en el dia a dia, però que, sumats, han acabat dibuixant un llarg recorregut de baixada que avui tothom té clar que és hora de capgirar, amb independència de si s'acaba guanyant o no aquesta lliga. Des d'aquesta sana distinció de conceptes, seria imperdonable que els jugadors deixessin escapar l'oportunitat que el futbol –aquest joc que en els últims quinze dies ha recordat als que ho havien oblidat que qualsevol partit s'ha de jugar– els dóna de guanyar una lliga de la qual ja s'havien acomiadat. Però encara ho seria molt més que la hipotètica lliga guanyada fos utilitzada com a cortina de fum per la directiva o per fer discursos d'enaltiment d'ego per part de jugadors per als quals el bé del Barça ha davallat en l'escala de prioritats. Tant, que l'últim esforç sembla que els l'haguem de demanar per favor. Exigim que dissabte a les sis no regalin la lliga, perquè l'hora de regalar-la és a les vuit. Regalar-la a l'afició, al poble blaugrana, que també hem oblidat que és l'autèntic destinatari de tot això, i que la celebri com se celebren les coses imprevistes. Pel que fa a la resta, pot continuar tot segons el guió previst.