Opció A: campions! No podia ser d'una altra manera, estava escrit que aquest Barça havia d'acabar el seu recorregut amb un darrer triomf que el futbol li devia. Aquest equip etern ha donat la seva última lliçó i ha tornat a guanyar una lliga tan merescuda i treballada com qualsevol altra. La segona seguida i sense Guardiola, a més. Una lliga per Tito, com va dir Iniesta. I per Puyol, que rubrica la seva extraordinària trajectòria i posa la cirereta a l'emotiu comiat que se li va fer dijous. I també per Valdés, que tot i que hagi preferit marxat a Alemanya i ahir no hi fos, la festa també anava amb ell, és clar. L'equip ha aprovat amb nota un curs complicadíssim, dins i fora del camp, i és campió d'una lliga en què competia ni més ni menys que amb els dos finalistes de la Champions, i en la qual també hi ha el campió de l'Europa League. Sens dubte, la més potent del món. No l'han pogut ensorrar ni les denúncies d'Hisenda, ni els errors propis i la mala fe aliena en el cas Neymar ni cap altre intent de desestabilització. Tampoc la marxa de Rosell, ni les maledicències, ni el rosari de lesions. No, el Barça no ha estat l'equip estratosfèric que era, però aquesta és una gran lliga, també per la capacitat de l'equip per aixecar-se cada cop que ha caigut. Un reconeixement a Martino, que va aterrar sense temps per treballar i s'ha trobat un club que segurament ni l'ha entès a ell ni ell ha acabat d'entendre, fet que no ha impedit que hagi fet una gran tasca: campió de lliga i supercopa i finalista de la copa. Luis Enrique té una bona base sobre la qual treballar i fer la renovació pendent que cal a l'equip.

Opció B: és trist, molt trist, però la temporada ha acabat per al Barça tal com ha transcorregut. No podia ser d'una altra manera, estava escrit que aquest equip que ha perdut la fam i ja fa temps que està en lenta descomposició sense que s'hagi fet res per impedir-ho, no acabaria bé. Al capdavall, ja havia perdut la lliga tants cops que el d'ahir només va ser un més. Si ha arribat viu a l'última jornada ha estat més per demèrits aliens que per mèrits propis. L'actitud dels uns i dels altres no ha estat mai l'adequada, tampoc aquestes últimes dues setmanes, atapeïdes d'asados, celebracions i homenatges, que és evident que no han ajudat, perquè el Barça, que va llançar la tovallola abans de temps i es va trobar una última oportunitat que ja ningú esperava, no ha estat capaç de guanyar cap dels dos partits que li quedaven. I ni les lesions ni els escàndols poden servir d'excusa. Hi ha hagut autocomplaença i Martino ha demostrat que no està a l'altura. Ni ha trobat la clau al camp ni s'ha imposat en un vestidor acomodat que mai se l'ha cregut. També hi hagut desídia als despatxos, on la directiva ha generat molts més problemes dels que ha resolt. Que trist, tot plegat. El cicle s'acaba de la pitjor manera, i ara toca fer net, a fons, i començar de zero. Luis Enrique tindrà molta feina.

Una de les dues, en format tot això i molt més, a partir de demà al seu quiosc més proper.

@IvanVila_PA