La marxa catalana
La marxa catalana ocupa un capítol en majúscules en l'esport del país en general i de l'atletisme en particular. Són molts els episodis que es podrien destacar, des dels pioners als podis de grans campionats internacionals, com Jordi Llopart i Josep Marín, fins a Dani Plaza, Valentí Massana i la recentment retirada María Vasco. Els dies de glòria, però, van passar, i l'especialitat no viu el seu millor moment. En l'última edició del campionat de Catalunya, disputat el febrer a Badalona, es va produir un fet insòlit en l'historial de la competició i simptomàtic del retrocés de la modalitat. La campiona i les subcampiones catalanes, les internacionals Raquel González i Beatriz Pascual, van dominar la prova femenina de 20 km amb registres inferiors a 1h34, molt millors que el vencedor de la categoria masculina, David Pueyo (1h41:11), un atleta que ja ha superat la quarantena. De fet, aquesta sorprenent superioritat femenina ja s'hauria produït amb anterioritat si no hagués estat per la participació de l'incombustible Jesús Ángel García Bragado –aquest cop no hi va poder ser–, que continua al peu del canó amb més de 44 anys. Valentí Massana, el coordinador d'aquesta especialitat dins el comitè tècnic de la federació catalana des del 2013, indica que aquests resultats són enganyosos i que no es limita a una mera guerra de sexes. “Amb Beatriz Pascual i Raquel González, com amb Jesús Ángel García Bragado, estem vivim de renda, i després es produirà un buit”, ressalta. De fet, l'excampió mundial de 20 km obre el focus i assenyala que és tot l'atletisme europeu en general el que està en crisi i que un dels factors primordials són els mals hàbits adquirits per la societat.
Més enllà d'altres reflexions generals, Massana considera que del 2000 al 2012 no es va fer prou per potenciar el sector de la marxa a Catalunya i després d'haver estat el bressol de l'Estat espanyol ara s'ha perdut pistonada respecte d'altres zones com ara Andalusia, Múrcia, Galícia i Extremadura. En aquest període, considera, no es van fer els deures. Es van perdre moltes competicions i, en conseqüència, els entrenadors van perdre l'interès per preparar marxadors. Des que va accedir al seu nou càrrec, l'exmarxador de Viladecans ha intentat revertir aquesta situació, recuperant algunes de les proves perdudes i treballant especialment en les categories de promoció. Així, admet que es comencen a albirar brots verds i, com a mostra, enumera la progressió en el nombre de participants en les proves de marxa en les últimes temporades: “El curs 2011/12 en van ser 561; el 2012/13, 639, i el 2013/14, de moment, ja arribem a 842.” Sense ànims de ferir susceptibilitats, Massana també reclama la necessitat que les escoles d'atletisme disposin d'entrenadors especialitzats i que no es converteixin en “aparcanens”. Així, destaca alguns nuclis on es treballa bé amb el sector de la marxa com ara el Muntanyenc, a Sant Cugat del Vallès i on ell mateix exerceix d'entrenador; el Canaletes; l'AA Catalunya; el Girona Costa Brava, a Cornellà, a Terrassa, i a Badalona, a través de l'ISS l'Hospitalet. Amb tota aquesta feina, el coordinador de la marxa catalana confia que l'especialitat prengui embranzida i que en el període de cinc o sis anys tornin a aparèixer nous valors. Massana, però, no vol deixar d'esmentar alguns joves marxadors que ja comencen a destacar com ara Mar Juárez, la vigent campiona estatal promesa i que a la vegada exerceix d'entrenadora a Montornès, i els júniors Marc Guerrero, Nil Rodés, Ivan Arenas i Mario Viñas, que van obtenir el subcampionat estatal per federacions. Per ara, cal esperar, i mentrestant, s'ha de valorar el present de Beatriz Pascual, Raquel González i l'etern Jesús Ángel García Bragado.