Barça de psicòleg
El nou projecte Barça ja està en marxa sota la direcció de Luis Enrique. Ho va deixar molt clar en la seva presentació, dimecres passat. Hi haurà canvis, i alguns poden ser en profunditat i que afectin jugadors històrics. I canvis vol dir que uns marxaran, altres arribaran i alguns també hauran d'assumir un canvi de rol en l'equip, o d'intensitat de joc si es vol dir així, si és que es volen quedar. Com ja vaig apuntar dilluns passat, la directiva del Barça ha fet la tàctica habitual en els moments de gran desfeta i ha mirat de deixar passar tan pocs dies com fos possible per treure el Sant Cristo gros, que és el que es treu quan hi ha sequera. I Déu n'hi do si n'hi ha hagut, de sequera, a can Barça aquesta temporada. D'explicacions com calen en aquest sentit, cap ni una. El president, Josep Maria Bartomeu, es va comprometre a fer una valoració del tema quan el Barça ja no tingués possibilitats de guanyar la lliga. Però com que al final les possibilitats hi han estat fins a l'últim minut de l'últim partit de lliga, doncs girem full, i a una altra cosa. Hi ha qui defensa que Martino ha marxat per la porta de darrere. No hi estic d'acord. Ha marxat per la finestra! Jo hauria agraït la valentia d'anunciar que se li havia indicat el camí de la porta, ni que fos la del darrere, perquè se l'havia destituït. He defensat tota la temporada l'entrenador argentí, però en la vida cal assumir responsabilitats, i en futbol la primera és sempre la de l'entrenador. En qualsevol equip que no aconsegueix els objectius es destitueix l'entrenador. No sé per què a can Barça no ha de ser així. Uns perquè en realitat qui volen fora del club és la junta directiva actual. I altres, els que manen i van decidir portar Martino, perquè no volen assumir la desfeta que ha suposat aquesta temporada. Que estrany que és aquest club!
Per això, perquè el que passa a can Barça i en el seu entorn és d'allò més surrealista, crec que una de les qüestions de l'arribada de Luis Enrique que ha passat més d'esquitllentes, i jo considero fonamental, és la del psicòleg del seu equip. No hi haurà bastida, ni megàfon, ni bicicletes, però hi haurà psicòleg. Com va verbalitzar el mateix Luis Enrique, aquest és un professional que bàsicament hi serà per ell. No sé si ho va dir amb ironia provocadora, però ves que no li faci més servei del que es pensa, veient com han anat les darreres dues temporades. I cal agrair la generositat de l'oferiment a la classe periodística, que una mica faltats de seny, o si més no incapaços de relativitzar les coses, també hem demostrat que ho estem des de fa algun temps. Concretament el que coincideix entre la marxa de Guardiola i la de Martino.
Sort que al psicòleg no li tocarà analitzar una afició que en comptes d'idolatrar el crac més gran de la història del barcelonisme planteja dubtes sobre ell per una temporada discreta de només una quarantena de gols. Si Messi hagués sorgit de les entranyes, posem per cas, del Manchester United tindria estàtues per tota la ciutat anglesa, tingui el contracte que tingui –com si això hi tingués res a veure!– Ens ho hem de fer mirar!
Luis Enrique ja comanda, i ara toca anar veient com construeix el nou projecte, el Barça del futur, des del seny que transmet d'entrada, i l'esperança que aquest Barça encara presoner del passat no el faci parar boig.