No és fàcil passar de la glòria a res, per això hom ha de preparar-se. Els problemes s'han d'encarar. Com a club únic hem d'anar a l'arrel del problema, i aquest és la manca de continuïtat en la direcció del Barça. Nosaltres no érem a la final de Lisboa per mèrits propis i vam perdre la lliga només per un gol, bé sigui el que no es va marcar a Elx, Granada, Valladolid o al Camp Nou contra l'Atlético. El fitxatge d'un nou entrenador, en qui diposito la meva confiança, o el retorn encertat de Rafinha i Deulofeu o l'arribada de Ter Stegen, tot em sembla prou correcte. Però no rebaixa el disgust d'aquesta temporada.

El que voldria és que s'acabés d'una vegada aquest sidral en què de Núñez ençà està immers el club. De Gaspar a l'actual president Bartomeu passant per Reina, Laporta i Rosell. Això són cinc presidents en menys de 14 anys, una mitjana de menys de tres anys per president. Així poc es pot consolidar cap projecte de pes. La prova la tenim a casa. La Masia té èxit per la seva consolidació d'anys de treball continu. Hem de situar presidències que compleixin amb els estatuts del club i esborrar tanta incidència aliena estranya: un soci del Barça denunciant el club a Madrid quan viu a quatre passes de Barcelona, una fosca actuació que s'ha de denunciar, amb un sindicat d'extrema dreta pel mig, que obliga a explicar tots els detalls d'un fitxatge, el de Neymar, trencant el dret a la confidencialitat que tothom té, en mans d'un jutge que és soci del Real Madrid... fa mala olor. Aquí calia un dirigent de debò, ferm i valent. I el que hi havia va i dimiteix. No podem anar bé així.

I tampoc és un consol el fet de veure el tàndem Aznar-Florentino que reuneix afers com ara la guerra de l'Iraq, mentides, Castor i terratrèmols i diners foscos. L'Espanya negra del Bernabéu, violenta i racista i de la corrupció. Nosaltres no hem pogut neutralitzar-ho per culpa nostra. L'any que ve, per un futbol més honest hi hauríem de ser.