Aquesta temporada ja s'ha acabat i ara és temps de fer balanç i veure què podem fer per tornar al camí dels títols i el bon joc. Sí, és temps de fer crítica interna, constructiva si pot ser, i veure en què ens hem equivocat perquè no torni a passar o per no cometre els mateixos errors. Sí, és temps de canvi i evolució o revolució positiva.

Començo per dir que aquest canvi no ha començat gaire bé, almenys en termes d'imatge i estil. El fet de buscar un nou entrenador perquè no estiguem d'acord amb la feina feta (per cert, no tinc gaire clar que sigui l'únic responsable del que ha passat) sembla que forma part de tot allò que envolta el món del futbol i, en tot cas, és una decisió legítima, correcta i diria que necessària. Sense entrar a valorar si la persona escollida per formar aquest nou projecte és adequada o no, si compleix els requisits, etc. (això ho deixem per a les tertúlies de cafeteria), el que sí que he de dir és que la manera de fer aquest pas ha sigut molt poc delicada i poc cavallerosa. Les coses es poden fer de dues maneres i, en aquest cas, sembla que és l'estil d'aquesta junta en termes de protocol i imatge, molt poc correcte. Amics de la junta, negociar amb un altre entrenador és normal, en el cas de no estar d'acord amb l'actual, però fer-ho de manera que tothom se n'assabenti (Zubi i el seu equip al complet entrant a casa de Luis Enrique, etc.) quan encara estem jugant-nos la lliga i queden un parell de partits, no és gens encertat ni correcte. La veritat és que desitjo que aquest estil, una mica pobre, no sigui o no es faci marca Barça.

He parlat d'una revolució positiva, potser jo utilitzaria un terme nou: reevolució. Però qualsevol canvi comença per saber què ha fallat, què volem i què necessitem. És a dir, traçant un camí, el famós i tan utilitzat pla de ruta. Ja tenim el porter (sembla que a Zubizarreta no li va agradar Courtois), Rafinha i Deulofeu i sento parlar de molts altres jugadors. Esperem que al final fitxem el que necessitem i amb garanties de futur. No entraré a valorar els jugadors, però sí l'ordre de les coses. Recordant l'escena de la cabina dels germans Marx podríem dir allò d'“abans d'entrar, deixeu sortir”. El Barça no s'ha caracteritzat mai per saber vendre jugadors, i aquesta junta tampoc n'és l'excepció, per desgràcia (Villa i Thiago en són un exemple). Sempre és important saber vendre, però quan has de fer tants canvis ho és encara més. No sé jo si allò que va dir el president de “tenim diners per comprar” ens ajudarà gaire a l'hora d'aconseguir bons preus, però sí que estic segur que la necessitat de canvi, els resultats i tot el rebombori d'aquests últims mesos no ajuden gaire en les vendes o traspassos. A veure si el mundial del Brasil encara ens complicarà aquesta operació sortida. Dit això, ara toca il·lusionar, construir i pensar a fer un equip per tornar a guanyar-ho tot, perquè aquest ha de ser l'únic objectiu del millor equip del món, el nostre Barça.