Des dels desenllaços del campionat de lliga i de la copa de Catalunya han passat moltes coses que es poden contemplar almenys des de dos punts de vista. De menor a major, pensem en les declaracions profusament difoses de Messi que, quan les llegíem escrites, semblaven clares i modestes. En canvi, quan les vam veure repetides, ja arribat a Buenos Aires per incorporar-se a la seva selecció, amb el to que les deia, tenien un bri de desafiament. Venia a dir: “Sóc del Barça, estimo Barcelona, m'heu millorat el contracte, però si no em voleu, cap problema”, frases que tenien un missatge subliminar: “Si em xiuleu, me'n vaig.” L'altre fet que cal comentar és la posició de l'Espanyol davant la final de la copa de Catalunya: “Si el Barça no ve amb el primer equip, nosaltres, que estàvem disposats a fer-ho, tampoc.” Sembla, en primera instància, un simple exercici de dignitat, però una segona reflexió permet pensar en la preocupació que el Barça B, que ha arribat en bona forma al final de la lliga, guanyés. La tercera doble interpretació seria sobre la temporada del Barça, que, si per una banda ha aixecat moltes crítiques per haver quedat segon en la lliga, decidint-ho en el darrer minut, per l'altra deixa clar que, tenint el segon pressupost de la temporada, es pot dir que ha complert en quedar segon en la lliga i finalista en la copa del Rei. El mèrit és de l'Atlético que, amb menys d'un terç de pressupost, en la lliga ha passat a davant de Barça i Madrid.

La directiva del Barça, que per una vegada ha mirat més el futur i s'ha oblidat del present quan era criticada, precisament per no haver pres les decisions adequades molt abans, s'havia donat per vençuda abans d'hora, havia descomprimit els motors i quan, per sorpresa, va veure que encara podia guanyar la lliga, no va ser a temps d'activar-los. Potser els hauria canviat els plans si l'hagués guanyat. És més fàcil acomiadar un entrenador que ha perdut. I al damunt semblava que l'havien apressat per dir adéu un cop acabat el partit per així l'endemà poder anunciar ja un projecte de renovació. Aquest projecte, però, planteja moltes preguntes: 1) Sembla que la lògica diu que s'ha de renovar els jugadors que estan en un bon moment com a premi i per no perdre'ls. Com és que s'ha millorat el contracte de Messi i s'ha renovat Piqué si cap dels dos no està en un bon moment de forma? 2) Les incorporacions de Rafinha i Deulofeu, dos jugadors que es lesionen amb una certa freqüència i que, unint-hi les llargues lesions que van tenir Muniesa, Fontàs, Cuenca, Bartra, Thiago i Dos Santos, no obliguen a examinar si és adient la planificació del pas del Barça B a la primera divisió? 3) No és millor un Deulofeu titular a l'atac que no pas un Alexis que, malgrat els gols, en tres temporades ja ha demostrat el que pot donar? 4) El fitxatge de Neymar, no ha tancat les portes a un possible gran extrem com Tello, que necessitava titularitat per demostrar que podia progressar en les seves estimables capacitats de desequilibri, definició i centrades eficients? 5) Si el fitxatge d'un segon porter més veterà que Ter Steggen és més car, aquest fet no convertiria el segon, per pura lògica, en titular?

També s'ha acabat la temporada per a l'Espanyol. Han fitxat un nou entrenador molt menys rodat, per exemple, que Guardiola quan es va incorporar al primer equip del Barça. Una aposta, doncs, amb més risc. El que costa d'entendre és que amb l'excel·lent equip que havia consolidat Aguirre: porter bo, laterals fiables, dos centrals de molt bon nivell, una mitja sòlida i una davantera amb un bon centrador i dos rematadors solvents, no fes un joc de conjunt més vistós. Potser li mancava un jugador entre línies més creatiu. Sembla, però, que ara el club, forçat per l'economia, canviarà l'equip de dalt a baix. L'esperança és que l'encertin. Com a mínim comencen amb bon peu: Arbilla, el primer fitxatge, és un bon element, tal com vam observar aquí quan vam parlar del darrer Rayo-Barça.