Els palestins estan molt més acostumats a perdre que no a guanyar. Puc entendre per tant l'esclat immens d'alegria que hi va haver en places i ciutats divendres a la nit quan l'àrbitre va xiular el final d'un agònic partit contra les Filipines que donava als palestins el primer trofeu internacional de la història.

Per un 1 a 0 just, Palestina va guanyar la Challenge Cup de la Federació Asiàtica de Futbol, jugant a les illes Maldives contra les Filipines. El fet important és que aquesta victòria permetrà a Palestina jugar la copa d'Àsia, que curiosament es disputarà l'any vinent a Austràlia, cosa que fins ara no havia pogut fer mai. Allà s'enfrontarà al Japó, l'Iraq i Jordània, quedant enquadrat en el grup D. Es dóna el cas que l'entrenador de Palestina és ciutadà de Jordània, amb la qual cosa hi ha moltes especulacions sobre si podrà dirigir l'equip, jugant contra el seu estat, o si preferirà apartar-se'n.

La victòria compensa els palestins de les moltes dificultats que tenen per a jugar. La situació del país i el conflicte amb Israel són causa de contínues situacions problemàtiques que sovint han causat derrotes als despatxos. Com el 2010, quan van perdre un partit contra Singapur de qualificació per al mundial perquè no s'hi van presentar. I no s'hi van presentar perquè Israel no els va permetre eixir del país, negant-los el visat per a viatjar. A més diversos jugadors han estat morts o detinguts en incidents amb la policia i l'exèrcit de l'Estat israelià.

El futbol palestí es juga ara en dues divisions diferents, per la mateixa causa. Hi ha una lliga de Gaza i una de Cisjordània –simplement perquè els equips ho tenen molt difícil per a viatjar d'una banda a l'altra del país a través de territori israelià.