Apunts per a una copa del món
Quines propostes futbolístiques ens aportarà la copa del món de futbol del Brasil que comença d'aquí a uns dies? La por de la derrota manarà per damunt de tot amb plantejaments defensius i amb la intenció d'esgarrapar algun punt en la fase inicial per salvar els mobles? Apareixeran entrenadors valents i sense por de tenir la pilota? Hi haurà seleccions que renunciaran al seu model? Podrem parlar d'aportacions i innovació en el mundial del Brasil? Ja se sap que sempre ens agrada buscar favorits en competicions com el mundial de futbol que dura un mes llarg i mai no tenim la mesura de com hi arriben els esportistes després d'una temporada llarga.
Tothom té al cap la selecció amfitriona. El Brasil juga a casa i probablement la seva proposta, sense menystenir la preparació física, depèn de voler tenir la pilota als peus i significar-se així com una de les seleccions favorites. Si fos al contrari, els seus seguidors no entendrien res de res. Molts brasilers voldrien trobar en la final l'Uruguai per recordar el mundial del 1950 i sobretot per derrotar-los a Maracanã, el mateix escenari de la derrota més dolorosa que mai han viscut els brasilers. El que van experimentar els brasilers encara ho recorden. Encara ho ploren. Ho tenen present sempre que els toca jugar un mundial, però ara més. Es torna a jugar al Brasil. El grup de l'Uruguai no és gens fàcil amb la presencia d'Anglaterra i Itàlia, que sempre hi són, per pensar a arribar a la final. A ells també els agradaria repetir la final i participar en la revenja del Brasil.
Els seleccionadors ja han donat les llistes definitives. Algunes estrelles n'han quedat fora per lesió. El pitjor que li pot passar a un esportista que probablement ja tenia coll avall que jugaria aquest estiu el mundial. Valdés, Thiago; Radamel Falcao, Montolivo i el mexicà Luis Montes, que s'ha trencat la cama en un partit amistós quan ja tenia les maletes fetes per anar al Brasil, per exemple, no hi seran. Noms reconeguts del futbol mundial són avui cracs oblidats pels seus seleccionadors: Ronaldinho, Tévez, Kaká, Lucas Moura i Giuseppe Rossi, si volen, ho veuran a distància. D'altres hi han entrat pels pèls. Arturo Vidal, ha passat per la sala d'operacions. Luis Suárez, també, però entren en les llistes de Xile i l'Uruguai, i Portugal té entre cotó fluix Cristiano Ronaldo i Pepe. Tots ells s'hauran de moure amb temperatures altes. Poques contemplacions de la FIFA envers els esportistes, als quals obliga a jugar en condicions poc amables per oferir un bon espectacle. Calor. Molts partits d'aquesta copa del món es disputaran a més de 30 graus.
El mundial, aquest i els anteriors, serveixen per confirmar o no, l'estat de gràcia o el lideratge de les estrelles del futbol mundial. Messi no s'estalviarà les mirades dels seguidors argentins i de la resta del món. Té pendent reivindicar-se en una gran competició amb la seva selecció. Neymar, també. I a Cristiano Ronaldo li passarà el mateix.
Si parlem de favorits cal apuntar a la llista Alemanya, que com qui no vol la cosa sempre hi és; Holanda, que s'ha renovat i ara és un equip jove amb poca experiència, i el Brasil i l'Argentina.
A la selecció espanyola, carregada de jugadors blaugrana, li toca revalidar un estil de joc que si és guanyador amb el Barça és un joc avorrit i sense gràcia i, en canvi, si ho és amb la samarreta vermella d'Espanya és brillant i té totes les gràcies i virtuts. Ara ho tornarem a viure i a llegir i a escoltar. Fins a l'avorriment. Segur.