Esperem una compareixença de Josep Maria Bartomeu per valorar les conclusions d'Hisenda i els suposats 9,1 milions d'euros no declarats pel fitxatge de Neymar. La mà negra ha tornat a actuar i no es pot permetre. Segur que el president del Barça no fallarà als seus socis i declararà, com ha fet fins ara, que el club no ha fet res mal fet i que repetiria el procés si hagués de tornar a fitxar Neymar. Endavant, doncs! Ara tindrà noves oportunitats de fer-ho amb les contractacions d'aquest estiu.

Després de l'admissió a tràmit de la querella criminal presentada pel soci Jordi Cases contra Sandro Rosell per l'afer Neymar el 5 de desembre del 2013 i després dels despropòsits inicials, el Barcelona va contractar el prestigiós advocat català Josep Riba per mirar de posar ordre. Una de les primeres coses que va fer va ser advertir de la necessitat que el Barça es protegís fiscalment preparant una declaració complementària abans que pogués afegir-se una altra querella que fes entrar el cas en l'àmbit penal. Desembre del 2013! Al gener va plegar Sandro Rosell i ningú no va fer res. Bé, sí: el nou president, Josep Maria Bartomeu, espantat per la possibilitat que ell també fos imputat, va cedir a Javier Faus (que també tenia por que la llei actués sobre ell) el control jurídic del cas, que va prescindir de Josep Riba i va contractar el seu amic Cristóbal Martell i el bufet Cuatrecasas, on havia treballat en el passat. Després de l'estudi corresponent, els nous advocats van concloure que el que calia fer era el que havia dit feia més d'un mes el lletrat Riba però que, sorprenentment, ningú havia portat a terme. I així va ser com el 18 de febrer del 2014, el jutge Ruz va imputar el Barça com a persona jurídica per un presumpte delicte fiscal. Aleshores sí, a córrer. El dia 24 de febrer va pagar 13.550.830,56 euros “per cobrir eventuals interpretacions que es puguin donar per tots els contractes signats amb motiu del fitxatge del jugador Neymar”. Això sí, Bartomeu i Faus seguien dient que el Barça no havia fet res malament. I per trobar atenuants, com diu el codi penal (article 305, punt 6), o hi ha reconeixement de l'error o no hi ha negociació.

I així estem. Ara, però, a la junta del Barça ja hi ha el convenciment que després de la declaració del 13 de juny a l'Audiencia Nacional de l'expresident Rosell i d'Antoni Rossich en nom del Barcelona (quina foto més horrorosa per al prestigi del club!) Bartomeu i Faus, que també van firmar els contractes, també seran imputats. Com hem dit, Faus ja tenia advocat; Bartomeu ja se n'ha buscat un, Adriana de Buerba, del despatx madrileny Pérez Llorca. I sembla, també, que hi ha certes discrepàncies entre les estratègies per afrontar les imputacions, que no coincideixen amb les de l'advocat de Sandro Rosell, Ignacio Ayala, del bufet també madrileny Oliva-Ayala. El jutge dirà, però per l'experiència dels entesos, el cas es podria resoldre amb una conformitat (l'acceptació del delicte fiscal) i, per tant, una condemna de sis mesos de presó (que suposaria el no-ingrés) i uns 6.000.000 d'euros de multa a pagar per cadascun dels condemnats (les penes i les multes són individuals i no compartides). Esperarem perquè estar imputat no significa estar condemnat. I, a més, paciència, que a l'Audiencia les causes s'eternitzen.

La realitat és que el FC Barcelona està imputat a l'Audiencia Nacional; l'expresident Rosell, també; el club està sancionat per la FIFA per l'afer del futbol de base (encara que la sanció ara mateix està congelada) i entre polèmiques i assumptes menors (o no), a més, l'equip de futbol no guanya títols per primera vegada en molts anys. Feia broma un soci repassant el trist panorama: “I qui és el president de tot aquest merder? Gaspart!” Doncs no.

La mà negra. Fa quatre dies es filtrava que la maleïda mà negra en realitat era blanca, però després de les felicitacions sinceres al Real Madrid del president Bartomeu per haver guanyat la décima les sospites han quedat esborrades. No es pot abraçar qui penses que t'està matant. Així doncs, toca seguir buscant-la. Vés que no la tinguin a dins...

El rei Borbó ha plegat, però ara en vindrà un altre. I què? Això són coses dels veïns. Espavilem. Tenim pressa.