Les darreres informacions publicades en diversos mitjans internacionals ratifiquen el que és un secret de domini públic, que Qatar va pagar per poder organitzar el mundial de futbol de l'any 2022. Una adjudicació polèmica perquè disputar un esdeveniment d'aquestes característiques en un país amb altes temperatures a l'estiu no sembla gaire adient i, per tant, l'adjudicació semblava clarament forçada per algun altre aspecte que no pas el purament tècnic.

Després d'aquesta certificació hi ha hagut esquinçada de vestidures, però ja fa temps que em pregunto per què s'interpreta que aquesta actuació vulnera algun tipus de principi democràtic. Per descomptat que em sembla impresentable que per organitzar un esdeveniment d'aquest tipus s'hagi de subornar tot un seguit de senyors que fan veure que representen no sé quins valors quan en realitat només es representen a ells mateixos i als interessos del seu entorn.

La FIFA, en aquest cas presidida per Joseph Blatter, és una entitat privada que disposa d'un producte, futbol d'elit. I el més rellevant és el mundial. Al meu entendre, exactament igual que el senyor Ecclestone té un altre producte, que és el mundial de fórmula 1 i el ven al millor postor, sigui el Circuit de Barcelona-Catalunya –i ben contents que n'estem–, sigui la ciutat de València durant uns anys a canvi de fortes contraprestacions, siguin dictadures, com la d'Abu Dhabi, o potències emergents, com la Xina. Per què Blatter no pot fer d'Ecclestone? Simplement perquè s'ha fet una ficció de parlament internacional que governa la FIFA i que propicia l'absurditat de prohibir que federacions com la catalana en puguin formar part directament. Una imposició dels estats, com ara l'espanyol. Però la FIFA no té res a veure amb això. És una empresa privada i hauria de poder vendre el seu producte amb tota normalitat i admetre els socis comercials (federació catalana) que li donés la gana i li convingués.

L'únic criteri que hauria de prevaldre a la FIFA a l'hora d'una concessió és l'acord econòmic i la garantia d'una bona organització que potenciï i protegeixi l'espectacle per salvaguardar el seu producte fonamental, el futbol. A la FIFA, des del meu punt de vista, no li competeix res més, i en tot cas, és el govern del país adjudicatari el que ha d'obtenir un beneplàcit democràtic de la seva ciutadania respecte a la inversió, i també a la despesa, que suposa un mundial. Com, de fet, s'està demostrant al Brasil, on la falta de consens social sobre el tema genera fortes protestes.

La FIFA no és l'ONU del futbol. I encara menys el govern democràtic del futbol internacional. És un simple gestor que ha de complir les lleis i les normatives, i hauria de ser transparent en els seus negocis, però no li caldria fer ficcions de votacions suposadament democràtiques ni la supeditació a determinats estats que veten socis com els catalans o Gibraltar. Això només genera escàndols i hipocresia, com s'ha demostrat amb Qatar 2022.