Opinió

Una selecció, una oposició

L'etiqueta #larojamelatra-efloja no és cosa de “quatre catalans separatistes”

Els temps estan can­vi­ant. Ara ja no ho diu només la cançó. Es palpa en l'ambi­ent, s'intu­eix al car­rer i es con­firma a les urnes, d'on surt la volun­tat que ha de fer tron­to­llar els altars majors, soci­als i naci­o­nals. Com deia Joan Capri de l'amor, també la crisi se'n va –o això diuen–, però les con­seqüències es que­den. Con­tra aquest pai­satge on els rics són cada dia més rics perquè juguen i arbi­tren alhora, i els pobres només podem triar entre per­dre el par­tit o ser-ne la pilota, s'albi­ren vents i veus d'un canvi també mesu­ra­ble des del fut­bol. Arrenca un mun­dial que és notícia des de fa mesos per la con­tes­tació social que l'acom­pa­nya, amb molts bra­si­lers no només con­tra­ris a l'esde­ve­ni­ment, sinó també que la cana­rinha gua­nyi, per tal que el govern no fis­ca­litzi un èxit que ha cos­tat vides i que ha gene­rat sobre­cos­tos en un país neces­si­tat. Més a prop, les altíssi­mes pri­mes que rebrien els juga­dors de la selecció espa­nyola si ree­di­tes­sin el títol també han pro­vo­cat una tendència de rebuig que, con­tra el que alguns diran, no és cosa de “qua­tre cata­lans sepa­ra­tis­tes”. I si no, vegin a la xarxa les pro­cedències dels mis­sat­ges amb l'eti­queta #laro­ja­me­la­tra­e­floja. Si ras­quem, tro­ba­rem opo­sició a la selecció pròpia en tots els països, mai prou com per fer ombra a l'exal­tació naci­o­na­lista amb què es viu arreu un mun­dial, però sí per des­fer el tòpic que diu que tots els ciu­ta­dans d'un país van sense excepció a favor de la selecció d'aquell país. No hi ha enlloc del món cap equip que sigui “el de tots”, i menys quan els que ens apri­mem ens sen­tim cada cop més dis­tan­ci­ats dels que tot ho tenen i encara tot ho volen, esta­tus que inclou la reduïda i tirana elit de fut­bo­lis­tes amb els quals em cos­ta­ria iden­ti­fi­car-me per més que la selecció amb què jugues­sin fos la meva. Cami­nem també cap a aquesta nor­ma­li­tat. Estat propi, selec­ci­ons en els mun­di­als i, des de la lli­ber­tat, dir que els mili­o­na­ris no ens repre­sen­ten. Siguin ban­quers o fut­bo­lis­tes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.