Cada cop hi ha més noies, dones i nenes que segueixen la vida esportiva. És un públic en auge al qual no es dóna la importància que es mereix. I és un greu error. Més encara si tenim en compte que és el grup practicant amb un índex més alt de creixement. I encara hi podríem afegir un altre aspecte: donar sortida a la demanda de les noves generacions de noies i nenes que volen practicar tota mena d'esports i que s'han d'enfrontar a un veritable laberint per fer-ho, ja sigui per manca d'equips, de campionats organitzats, d'àrbitres, de suport de les administracions, etc.

Mirem els països del món com els que volem ser d'una forma lliure i recordem que s'apropa el dia 9 de novembre per fer la consulta, amb què volem lliurar-nos de la foscor del pou que és Espanya, estat ranci i obsolet, corrupte i amenaçador a tota mena de drets: nacionals, lingüístics i culturals, econòmics o socials. Tots tenim milers d'exemples al cap. Els països oberts al present i al futur potencien tota mena de competicions femenines, alhora que els donen un suport oficial des dels mitjans de comunicació. Tot plegat, el que construeix és rivalitat esportiva i formació personal, esforç i ànim de superació, saber perdre i guanyar, fugir dels estereotips tancats de la moda i el consum per aconseguir que hom estigui d'acord amb el seu propi físic, un físic basat en els propis valors i en una vida saludable.

Estic envoltat de noies que s'interessen sobre manera pel Barça dels nostres amors, que segueixen amb esperança el Barça de Luis Enrique i amb fervor, Neymar o el mundial de futbol, les motos i Marc Márquez, la natació sincronitzada o que esperen amb delit poder fer un equip estable de voleibol, futbol, bàsquet o hoquei.

Cal avançar-se al temps. Per ser lliures també hem de ser-ho en l'esport.