Opinió

La festa de l'escuma

L'esprai per assenyalar
les faltes és una de les novetats d'aquest mundial i va pel camí de ser una de les seves imatges identificatives

La pilota ha començat a rodar al Bra­sil i, més enllà de les grans estre­lles del fut­bol pre­sents en aquest mun­dial, ha apa­re­gut un ele­ment que també ha cri­dat l'atenció, sobre­tot per a aquells que veiem el fut­bol des de l'altre cantó de l'Atlàntic. Apa­reix en cada par­tit, para­pe­tat a la cin­tura de l'àrbi­tre, sem­pre a punt per desen­fun­dar-lo com si d'un cow­boy de wes­tern es tractés per dei­xar el seu ras­tre sobre la gespa de qual­se­vol estadi del tor­neig. Arri­bats a aquest punt, ben segur que els lec­tors ja saben que els parlo del pot d'esprai –el seu nom tècnic és escuma eva­nes­cent en aero­sol 9.15– que deixa el seu ras­tre escumós per mar­car la distància de la bar­rera en les fal­tes, així com el punt des d'on s'ha d'efec­tuar el llançament. La marca des­a­pa­reix total­ment en qüestió d'un parell de minuts per no dei­xar empremta poste­rior sobre el tapís verd. Un giny ben sen­zill, però que ben segur que que­darà com una de les imat­ges iden­ti­fi­ca­ti­ves d'aquest mun­dial quan es reme­mori d'aquí a uns anys. I vista l'accep­tació que està tenint per part dels juga­dors i els afi­ci­o­nats, qui sap si aquest és l'inici de la seva expansió glo­bal.

L'ús d'aquest tipus d'aero­sol, que és una de les inno­va­ci­ons tècni­ques apro­va­des per la FIFA per a la com­pe­tició del Bra­sil, encara té un toc d'extra­vagància per a l'espec­ta­dor euro­peu. A Sud-amèrica, en canvi, es tracta d'un uten­sili més habi­tual, sobre­tot en la lliga argen­tina i bra­si­lera, o bé en la copa Liber­ta­do­res. També s'ha uti­lit­zat en mun­di­als de cate­go­ries infe­ri­ors i fins i tot en el pas­sat mun­dial de clubs com a assaig. Fins i tot s'ha emprat en la Major Lea­gue Soc­cer dels Estats Units. El mun­dial del Bra­sil, però, és el millor apa­ra­dor per a un pro­ducte que sem­bla que té camp obert un cop ja dis­posa del vis­ti­plau del màxim orga­nisme inter­na­ci­o­nal del fut­bol.

La sim­pli­ci­tat de l'esprai per asse­nya­lar els llançaments de falta con­trasta amb la com­ple­xi­tat de la segona nove­tat que pre­senta el tor­neig. Es tracta d'un sis­tema ano­me­nat Goal Line Tech­no­logy –tec­no­lo­gia de línia de gol– que vol des­ter­rar per sem­pre de les grans com­pe­ti­ci­ons els ano­me­nats “gols fan­tasma”. Per acon­se­guir-ho, es dota ni més ni menys que de 14 càmeres –set en cada àrea de joc–, que seguei­xen des de totes les pers­pec­ti­ves la tra­jectòria de la pilota per dei­xar plena constància que aquesta ha tras­pas­sat com­ple­ta­ment la línia de gol. Quan això suc­ce­eix, un so pro­ce­dent del rellotge ade­quat a aquest sis­tema cer­ti­fica a l'àrbi­tre la legi­ti­mi­tat del gol, a banda d'enviar la imatge pro­ces­sada perquè sigui emesa per la tele­visió. De moment, la prin­ci­pal incidència que ha tin­gut al Bra­sil es va obser­var en el França-Hon­du­res de diu­menge, quan aquest sis­tema va cer­ti­fi­car que el segon gol francès havia estat de Valla­da­res en pròpia por­te­ria, i no pas de Karim Ben­zema, autor del xut. En aquest cas es tracta d'un detall, però s'han pre­gun­tat quan­tes finals hau­rien can­viat el guió si hagués exis­tit abans aquesta tec­no­lo­gia?

La ter­cera nove­tat del mun­dial afecta la nor­ma­tiva, que per­met la pos­si­bi­li­tat de dema­nar un fet tan inèdit en el fut­bol com un temps mort. Cal, però, que hi hagi unes con­di­ci­ons con­cre­tes. La tem­pe­ra­tura a l'estadi ha de superar els 32 graus i s'ha d'haver dis­pu­tat com a mínim mitja hora de joc. Lla­vors cada equip pot dema­nar dos minuts de des­cans en cada part. Una escena que no s'ha donat durant aquests pri­mers dies de mun­dial, però que si apa­reix ben segur que serà la que crearà més con­trovèrsia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.