La pilota ha començat a rodar al Brasil i, més enllà de les grans estrelles del futbol presents en aquest mundial, ha aparegut un element que també ha cridat l'atenció, sobretot per a aquells que veiem el futbol des de l'altre cantó de l'Atlàntic. Apareix en cada partit, parapetat a la cintura de l'àrbitre, sempre a punt per desenfundar-lo com si d'un cowboy de western es tractés per deixar el seu rastre sobre la gespa de qualsevol estadi del torneig. Arribats a aquest punt, ben segur que els lectors ja saben que els parlo del pot d'esprai –el seu nom tècnic és escuma evanescent en aerosol 9.15– que deixa el seu rastre escumós per marcar la distància de la barrera en les faltes, així com el punt des d'on s'ha d'efectuar el llançament. La marca desapareix totalment en qüestió d'un parell de minuts per no deixar empremta posterior sobre el tapís verd. Un giny ben senzill, però que ben segur que quedarà com una de les imatges identificatives d'aquest mundial quan es rememori d'aquí a uns anys. I vista l'acceptació que està tenint per part dels jugadors i els aficionats, qui sap si aquest és l'inici de la seva expansió global.

L'ús d'aquest tipus d'aerosol, que és una de les innovacions tècniques aprovades per la FIFA per a la competició del Brasil, encara té un toc d'extravagància per a l'espectador europeu. A Sud-amèrica, en canvi, es tracta d'un utensili més habitual, sobretot en la lliga argentina i brasilera, o bé en la copa Libertadores. També s'ha utilitzat en mundials de categories inferiors i fins i tot en el passat mundial de clubs com a assaig. Fins i tot s'ha emprat en la Major League Soccer dels Estats Units. El mundial del Brasil, però, és el millor aparador per a un producte que sembla que té camp obert un cop ja disposa del vistiplau del màxim organisme internacional del futbol.

La simplicitat de l'esprai per assenyalar els llançaments de falta contrasta amb la complexitat de la segona novetat que presenta el torneig. Es tracta d'un sistema anomenat Goal Line Technology –tecnologia de línia de gol– que vol desterrar per sempre de les grans competicions els anomenats “gols fantasma”. Per aconseguir-ho, es dota ni més ni menys que de 14 càmeres –set en cada àrea de joc–, que segueixen des de totes les perspectives la trajectòria de la pilota per deixar plena constància que aquesta ha traspassat completament la línia de gol. Quan això succeeix, un so procedent del rellotge adequat a aquest sistema certifica a l'àrbitre la legitimitat del gol, a banda d'enviar la imatge processada perquè sigui emesa per la televisió. De moment, la principal incidència que ha tingut al Brasil es va observar en el França-Hondures de diumenge, quan aquest sistema va certificar que el segon gol francès havia estat de Valladares en pròpia porteria, i no pas de Karim Benzema, autor del xut. En aquest cas es tracta d'un detall, però s'han preguntat quantes finals haurien canviat el guió si hagués existit abans aquesta tecnologia?

La tercera novetat del mundial afecta la normativa, que permet la possibilitat de demanar un fet tan inèdit en el futbol com un temps mort. Cal, però, que hi hagi unes condicions concretes. La temperatura a l'estadi ha de superar els 32 graus i s'ha d'haver disputat com a mínim mitja hora de joc. Llavors cada equip pot demanar dos minuts de descans en cada part. Una escena que no s'ha donat durant aquests primers dies de mundial, però que si apareix ben segur que serà la que crearà més controvèrsia.