Opinió

Contra el rei sí, però no contra ‘la roja'

Hi pot haver monàrquics o republicans, però, sobretot, “‹todos con la roja›”. Aquí no es pot triar. Si ho fas, ets un “mal nacido

Sergio Ramos va dir després de l'eliminació de la roja en el mundial del Brasil que s'imaginava que els que s'alegraven de la derrota de la selecció espanyola no devien ser espanyols. A La Sexta, en el programa de Josep Pedrerol, Tomás Roncero, vestit amb la samarreta de la roja, va repetir unes quantes vegades que qualsevol espanyol “bien nacido” havia d'estar trist per l'eliminació de la campiona del món i doble campiona d'Europa i que els que se'n alegraven no eren espanyols.

Doncs jo em vaig alegrar de la derrota de la selecció espanyola. No tinc res contra Vicente del Bosque i els seus jugadors, molts d'ells catalans i/o del Barça, però sí que tinc molt en contra de l'ús polític que s'ha fet de la selecció espanyola de futbol. No pas perquè estigui en contra de la barreja d'esport i política –negar aquesta relació és ser molt ingenu–, sinó perquè s'ha fet servir la roja com a element de la unió de la pàtria de la qual va parlar ahir el nou rei espanyol, Felip VI.

Dit d'una altra manera. Ahir hi havia gent –molta, poca? no deixen que hi hagi manera de saber-ho– arreu de l'Estat espanyol que estava en contra de la monarquia en general i de la proclamació del fill de Joan Carles I com a rei en particular. I quants d'aquests havien desitjat la nit abans que perdés la selecció espanyola de futbol? Es pot ser monàrquic o republicà, però, per damunt de tot, s'ha de ser espanyol. La unió, la cohesió de la “gran nació espanyola” no ve de la figura del rei, sinó de la selecció de futbol. Hi pot haver monàrquics o republicans, però, sobretot, “todos con la roja”. Aquí no es pot triar. Si ho fas, ets un “mal nacido”.

Doncs no. No vull la monarquia, tampoc la república espanyola. Ni la roja. Vull la independència del meu país. Vull que Catalunya sigui un país normal, que pugui decidir el seu futur, el seu sistema de govern i que pugui participar en les grans competicions esportives si els seus esportistes són prou bons per aconseguir-ho. I si no, no passa res. Seguirem els mundials o les Eurocopes i, vés a saber, potser amb el pas del temps, anirem amb la selecció espanyola –com ara es pot anar amb l'holandesa o la francesa– si la catalana no s'hi ha classificat.

Perquè, esportivament parlant, el que volem és poder participar. Simplement. Dies enrere vam publicar en aquest diari un informe amb els 23 jugadors que podrien haver anat al Brasil representant Catalunya. A les xarxes socials, a més d'insults, ens van dir que amb aquells jugadors no superaríem la fase de grups –n'hi havia cinc que han jugat amb Espanya al Brasil, potser tenien raó–. Potser. I què? A l'esport sempre n'hi ha més que perden que no pas que guanyen. Els espanyols han guanyat un mundial i dues Eurocopes de futbol i ja no recorden el que feien durant anys i anys. Ser normals, com la resta de nacions del món. I en esport, poder competir. Simplement. No és tan difícil d'entendre.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)