Recordeu l'Espai Barça?

Segur que sí! La junta direc­tiva del Bar­ce­lona va fer tant soroll, hi va posar tan­tes hores de feina que, final­ment, va rebre el premi que bus­cava: la victòria en un referèndum polèmic que va comp­tar amb la par­ti­ci­pació de 37.535 socis (el 31,65% del total), dels quals 27.161 van votar sí; 9.589, no, i 751 ho van fer en blanc. El pro­jecte, doncs, veurà la llum l'any 2.021. Recor­da­rem, però, que ara som al 2.014…

Diem això perquè el Barça avui té un dia a dia que mereix la con­cen­tració dels seus diri­gents i, a par­tir del full de ruta mar­cat, també dels seus exe­cu­tius. Fa l'efecte que hi ha tants temes impor­tants que per­dre el temps en dis­cus­si­ons o en acci­ons inútils per mar­car paquet és, per dir-ho d'una manera suau, des­a­pro­fi­tar les ener­gies que hau­rien d'anar con­cen­tra­des a refer aquest Barça que viu, des de fa temps, sota sos­pita. El club està impu­tat per l'Audi­en­cia Naci­o­nal; està san­ci­o­nat per la FIFA; té el seu expre­si­dent asse­nya­lat per la justícia i l'actual en perill; viu moments d'incer­tesa espor­tiva després d'una tem­po­rada llençada a les escom­bra­ries; el ves­ti­dor s'està bui­dant d'essència i omplint de no se sap exac­ta­ment què (caldrà temps per com­pro­var-ho) i, final­ment, això sí, el pre­si­dent, Josep Maria Bar­to­meu, es pre­para con­trac­tant gent seva (un nou gerent, Igna­cio Mes­tre) que subs­ti­tu­eixi d'aquí no res el que hi ha al club (Antoni Ros­sich) per anar-ho posant tot con­ve­ni­ent­ment a lloc per quan sigui l'hora de la seva veri­tat (les elec­ci­ons del 2016).

I ens que­dem aquí perquè no és ell l'únic que a hores d'ara tre­ba­lla pels seus interes­sos. L'Espai Barça, aquest mera­vellós pro­jecte de 600 mili­ons d'euros (d'entrada) està gene­rant ner­vis. Ja s'entén que el club ha de tre­ba­llar inter­na­ment en un munt de pro­jec­tes que no merei­xen el trac­ta­ment mediàtic quo­tidià, però una cosa és la nor­ma­li­tat i una altra és el que està pas­sant. Ja es va dir fa un temps que cal­dria for­mar una comissió de tre­ball paral·lela a la junta per tre­ba­llar de manera pro­fes­si­o­nal (és a dir, exe­cu­tius ben pagats) amb la missió de desen­vo­lu­par con­ve­ni­ent­ment l'encàrrec de la direc­tiva (que no del soci, que no va votar un pro­jecte sinó una pro­posta a cegues de no se sap encara què). Doncs en això estan… Volen tro­bar la manera de domi­nar el pro­jecte des de les altu­res, fent valer la seva opinió per sobre de la dels seus com­panys i trac­tant de convèncer que els seus homes de con­fiança són els millors per con­ver­tir l'Espai Barça en una rea­li­tat. I aquí tenim l'àrea econòmica posant els col­zes en zona peri­llosa per al rival, com quan Pepe salta a bus­car les pilo­tes que cauen del cel: el vice­pre­si­dent Javier Faus; la tre­so­rera, Susana Monje, i el direc­tiu Jordi Moix bata­llant pel con­trol d'aquesta pilota que sem­bla que en aquest moment no té amo. Faus, ara mateix, és Déu nos­tre Senyor que ho con­trola tot, excepte la pilota; Monje és valenta, tant que es va atre­vir a des­a­fiar la dar­rera millora de con­tracte de Leo Messi. En la junta va dema­nar –con­tra l'opinió gene­ral– infor­mes tècnics econòmics sobre els pros i con­tres de la dar­rera modi­fi­cació del con­tracte del crac argentí. No va tenir sort, perquè no li van fer cas. I Moix, fun­da­dor de l'Ele­fant Blau però que viu ara als antípodes del que allò repre­sen­tava, mira de tro­bar el seu espai més enllà de les bro­mes del Crackòvia sobre les seves acti­tuds rítmi­ques. El quart mem­bre de l'àrea, Sílvio Elias, ha adop­tat clara­ment el rol de suplent. Davant dels cracs, millor fer un pas enrere. O, pot­ser, davant del sen­tit comú… El par­tit tot just acaba de començar. Espe­ra­rem el resul­tat final.

Espa­nya ja té nou rei. Que el gau­dei­xin. A veure si aviat té un ter­ri­tori menys del qual apro­fi­tar-se. Tenim pressa.