El dia que Leo Messi, amb gol marca de la casa, va debutar amb una victòria en el mundial contra Bòsnia
(2-1). El dia que Manu Ginóbilli (19 punts, 4 rebots i 4 assistències) va guanyar amb els Spurs de San Antonio el seu quart Anell de campió de l'NBA. El mateix dia, el mateix diumenge, el 15 de juny del 2014, l'esport argentí es va agenollar davant Luciana Aymar. Els narradors d'històries esportives més brillants del planeta es van apassionar amb els dos últims gols de La Maga del Hockey amb la selecció argentina. I un cop més, Aymar es va projectar al món. Va marcar els dos gols de la victòria contra els Estats Units (2-1) que van donar la medalla de bronze a l'albiceleste. Un final d'acord amb la seva llegenda, tot i que deixa una porta oberta a competir en el Champions Trophy del novembre a Mendoza (Argentina). I és que aquesta jugadora única i irrepetible de Rosario es volia retirar amb un or. El bronze, de moment, se suma a un palmarès estratosfèric: 8 vegades escollida millor jugadora del món, 4 medalles olímpiques, 4 de mundials (2 títols). Però més enllà dels èxits, el cor de las leonas ha transcendit l'àmbit esportiu per convertir-se en una icona a l'Argentina. És la imatge d'una esportista pura que ha fet que milers de nenes argentines vulguin jugar a hoquei sobre herba. Talentosa, prima, alta, bonica. Una barreja irresistible que ha captivat pel seu joc, però també per la seva manera de ser. Encarna valors com l'amor per l'esport, la correcció absoluta, el sacrifici com a únic camí cap a l'èxit i l'orgull de ser i sentir-se argentina. Comparada amb Maradona, és fàcil trobar vídeos amb la narració de Víctor Hugo Morales del gol del “barrilete cósmico” del mundial del 86 sobreposada a jugades de Luciana. Ella també supera rivals sense obstacle, defineix com ningú, juga com cap altra. Diumenge ho va fer per últim cop. El dia que Messi i Ginóbili van quedar relegats per l'última gambeta de Luciana Aymar.