Els cicles comencen, creixen, s'estabilitzen i, finalment, entren en fase de declivi. Com més alt sigui el creixement i més llarga l'època d'estabilització, més forta i traumàtica acaba sent la caiguda. El futbol, que és un reflex de la vida a petita escala, òbviament també coneix els cicles. El Brasil de Pelé, l'Alemanya de Beckenbauer, la quinta del Buitre, el dream team, el Milan de Sacchi, la França de Zidane... són equips guanyadors que han dominat el futbol durant anys. Tots aquests èxits, aquesta elevació als altars del futbol, no són pas casualitat. Estil clar i recognoscible que tots els membres de l'equip comparteixen. “És difícil arribar, però encara ho és més mantenir-se”, diuen. Ara que el gran Xavi Hernández, sens dubte un dels grans futbolistes del segle XXI, ha començat a perdre pistonada, sembla que dos equips guanyadors i amb estil recognoscible s'han anat desfent a poc a poc.

Li ha passat al Barça post-Guardiola, que va encetar el seu declivi amb una eliminatòria contra el Bayern amb repassada de cap a peus per part del club bavarès. L'equip blaugrana no se n'ha refet. Ha seguit amb la possessió de la pilota, sí, però ha perdut velocitat en la circulació, agressivitat en la pressió i aquella electricitat que exhibia temps enrere. La selecció espanyola, que amb l'arribada de Del Bosque havia apostat pel mateix model, ha dominat el futbol mundial els últims anys. Però, és clar, el nexe d'unió entre les filosofies dels dos equips ha patit el desgast de tants partits. L'equip de Del Bosque ja havia donat símptomes de debilitat. Va ser golejat pel Brasil en la final de la copa Confederacions passada i va mostrar una cara menys brillant en la classificació i els amistosos previs al mundial. Tot i així, el seleccionador es va mostrar fidel al model. Un model de toc i circulació de pilota infal·lible si hi ha velocitat, però nefast si es cau en l'horitzontalitat i la poca mobilitat al davant de la pilota. Per aquest motiu, Espanya ha caigut eliminada només començar, amb un Xavi Hernández poc protagonista i, fins i tot, amb minuts a la banqueta. Aquest model encara és vàlid o, per contra, està ja esgotat?