El Barça de bàsquet ha presentat les credencials més consistents per aconseguir el títol. Si una derrota ahir hauria convertit la lliga en una quimera per als catalans, la victòria i, el que és més important, la manera com la van aconseguir, fan pensar que, amb dos partits al davant (el pròxim torna a ser al Palau, demà) el títol és perfectament a l'abast.

Més enllà dels quinze punts de diferència del resultat final, la veritable dimensió del que ahir es va veure rau en el percentatge encistellador en els tirs lliures, en l'encert estratosfèric en els triples i en la intensitat mantinguda durant tots els quarts, que no van deixar que tot un Madrid es pogués plantejar ni tan sols entrar en el partit. En definitiva, va ser el triomf de la superioritat manifesta d'un Barça que va fer una exhibició que va il·lusionar els aficionats i els va convidar a compartir demà el que ha de ser una festa.

Aquesta victòria fa possible allò que en començar aquesta sèrie final semblava impossible. El segon partit de Madrid va aigualir del triomf dels homes de Pascual en el primer enfrontament. Per contra, la impressió causada ahir crea totes les expectatives perquè el Barça no hagi de tornar a la pista madrilenya, on podrien canviar les tornes.