L'atletisme és un esport individual que, de vegades, es converteix també en un esport d'equip. No un esport d'equip en el sentit del bàsquet i el futbol, sinó en el fet que el resultat final de la competició és fruit de l'esforç conjunt d'un grapat d'esportistes.

Molts dels que hem fet atletisme a Catalunya hem participat alguna vegada en la Lliga Catalana de clubs, la competició en què vam aprendre que l'atletisme no era només fer la teva en la lluita contra el rellotge o la cinta mètrica, a més de contra els rivals. En la Lliga Catalana, tots plegats havíem de sumar punts per al nostre club i, de vegades, potser et tocava fer una prova que no era la millor per a tu, però sí la millor perquè el teu club tingués més punts que els rivals al final de la jornada. Per als que vam ser atletes discrets, la Lliga Catalana era la competició en què et podies sentir important. Si havies aconseguit sumar tres o quatre punts i el teu club havia guanyat aquell dia per una diferència igual o menor als punts que havies fet, sempre podies pensar que la teva contribució havia estat important. Haver guanyat la lliga catalana de segona categoria el 1977 amb el CA Calella i poder competir en la màxima categoria el 1978, tot i que vam tornar a baixar, és un dels millors records de la meva vida atlètica.

Tot això ve a tomb perquè el cap de setmana passat es va disputar a Braunschweig, a Alemanya, el campionat d'Europa de seleccions d'atletisme. Dotze seleccions, homes i dones plegats, quaranta proves i al final, el que suma més punts s'emporta el títol de campió. Alemanya va ser la campiona al davant de Rússia i França. Del 12 al 17 d'agost es disputarà a Zuric el campionat d'Europa d'atletisme. En aquest no se sumaran punts, sinó que es guanyaran medalles. Quin dels dos campionats determina qui mana en l'atletisme europeu? La potència és el que té un equip millor a un atleta per prova, homes i dones plegats, o el que acumula més medalles, encara que sigui en unes quantes proves i prou? O tant se val de quina manera es miri?

En l'europeu del 2012, a Hèlsinki, també va ser Alemanya la que va encapçalar el medaller, amb sis ors, sis plates i quatre bronzes, al davant de França i Ucraïna. De les dotze seleccions que han competit el cap de setmana passat a Braunschwig, deu van estar entre les deu primeres en el medaller de Hèlsinki. Alemanya, França, Rússia i la Gran Bretanya han estat entre les cinc primeres en els dos campionats. Espanya va ser novena en el medaller d'Hèlsinki i va ser vuitena el cap de setmana passat. El diferencial més gran, a favor, és per a Polònia, catorzena en el medaller del 2012 i quarta, a dos punts del tercer lloc, en l'europeu de seleccions i, el diferencial més gran en contra, per a Turquia, cinquena a Hèlsinki i dotzena a Braunschweig. Les dades demostren que la jerarquia en l'europeu és similar es miri d'una manera o de l'altra. Si més no, aquest cop.