Fa uns dies intentava explicar a un alt representant de l'esport català què està passant exactament entre el Girona i el Llagostera, que compartiran categoria en la segona divisió de futbol i cobraran per separat uns quants milions cadascú de drets de televisió. En aquella taula no vaig dir res que no se sàpiga, però jo mateix, mentre parlava, em sorprenia de les relacions incestuoses entre dos clubs que estan separats per una vintena de quilòmetres. –“Comencem per Oriol Alsina”, li vaig dir. “És el director esportiu del Girona, amb contracte per a tres anys, però també –fins ahir–és l'entrenador del Llagostera.” –“Caram!”, va contestar. –“Bé, de fet no n'és l'entrenador. Com que no té carnet en l'acta apareix com a encarregat de material. Oficialment, qui dirigeix l'equip és Lluís Carrillo, que ha navegat fins ara entre les aigües incompatiblement manifestes dels tres càrrecs d'Alsina.”

–“Però això només és el principi”, vaig afegir. –“Ah sí?” –“El Llagostera d'Oriol Alsina no pot jugar al menut terreny de joc del seu poble a segona divisió i ha demanat al Girona d'Oriol Alsina compartir el camp de Montilivi. A més, com que l'ascens del menut equip del Gironès semblava impossible, l'Alsina del Girona ja tenia en cartera alguns jugadors del seu propi Llagostera per reforçar l'equip de la capital.” –“Quines coses...”

–“Però això no s'acaba aquí.” –“No fotis!” –“Ara ve el més important. Resulta que la presidenta del Llagostera, Isabel Tarragó, participa en l'empresa de gestió i representació esportiva Soccer Sport Consulting SL al costat de, a veure si ho endevines...” –“No, ajuda'm.” –“Doncs del president del Girona, Francesc Rebled, és clar. No sabem què en pensa la Lliga de Futbol Professional de tot això.”

–“Seguim”, li deia. –“Rebled, a diferència de Tarragó, és un president que no és propietari del seu club. L'ha posat en el càrrec tot un personatge, Josep Delgado, i aquí és quan la cosa es posa encara més interessant.” –“Més interessant encara?” –“Sí, mira. Resulta que Delgado és un empresari condemnat per l'Audiencia Nacional per delicte fiscal, i com que no el troben, el jutge va dictar fa dos anys una ordre de cerca i captura. La pena que li demanen per les martingales i els negocis poc clars que va fer a Polònia entre el 2006 i el 2010 és de deu anys de presó. Diuen els periodistes que segueixen el Girona que probablement volta per la ciutat disfressat i que això li ha permès fer i desfer al club, des de canviar presidents i entrenadors fins a fitxar fa uns mesos l'home de moda, Oriol Alsina.” –“Apa!”

–“I no cal oblidar tampoc que Alsina és el marit de la presidenta Isabel Tarragó”. “Hòstia”–em diu el comensal ara amb les orelles ben aixecades.”–“Tampoc és clar si els diners els posa ella, els posen tots dos o els posa Alsina, que el podríem considerar a hores d'ara copropietari d'un equip de segona i director esportiu d'un altre.”

I l'anècdota final, també coneguda (però no pel meu sorprès company de conversa), és que la senyora expulsada del Llagostera per fer ostentosos gestos racistes en el partit contra el Racing era, qui si no, l'exdona d'Oriol Alsina. –“Buf...”