Fa uns dies inten­tava expli­car a un alt repre­sen­tant de l'esport català què està pas­sant exac­ta­ment entre el Girona i el Lla­gos­tera, que com­par­ti­ran cate­go­ria en la segona divisió de fut­bol i cobra­ran per sepa­rat uns quants mili­ons cadascú de drets de tele­visió. En aque­lla taula no vaig dir res que no se sàpiga, però jo mateix, men­tre par­lava, em sor­pre­nia de les rela­ci­ons inces­tu­o­ses entre dos clubs que estan sepa­rats per una vin­tena de quilòmetres. –“Comen­cem per Oriol Alsina”, li vaig dir. “És el direc­tor espor­tiu del Girona, amb con­tracte per a tres anys, però també –fins ahir–és l'entre­na­dor del Lla­gos­tera.” –“Caram!”, va con­tes­tar. –“Bé, de fet no n'és l'entre­na­dor. Com que no té car­net en l'acta apa­reix com a encar­re­gat de mate­rial. Ofi­ci­al­ment, qui diri­geix l'equip és Lluís Car­ri­llo, que ha nave­gat fins ara entre les aigües incom­pa­ti­ble­ment mani­fes­tes dels tres càrrecs d'Alsina.”

–“Però això només és el prin­cipi”, vaig afe­gir. –“Ah sí?” –“El Lla­gos­tera d'Oriol Alsina no pot jugar al menut ter­reny de joc del seu poble a segona divisió i ha dema­nat al Girona d'Oriol Alsina com­par­tir el camp de Mon­ti­livi. A més, com que l'ascens del menut equip del Gironès sem­blava impos­si­ble, l'Alsina del Girona ja tenia en car­tera alguns juga­dors del seu propi Lla­gos­tera per reforçar l'equip de la capi­tal.” –“Qui­nes coses...”

–“Però això no s'acaba aquí.” –“No fotis!” –“Ara ve el més impor­tant. Resulta que la pre­si­denta del Lla­gos­tera, Isa­bel Tar­ragó, par­ti­cipa en l'empresa de gestió i repre­sen­tació espor­tiva Soc­cer Sport Con­sul­ting SL al cos­tat de, a veure si ho ende­vi­nes...” –“No, ajuda'm.” –“Doncs del pre­si­dent del Girona, Fran­cesc Rebled, és clar. No sabem què en pensa la Lliga de Fut­bol Pro­fes­si­o­nal de tot això.”

–“Seguim”, li deia. –“Rebled, a diferència de Tar­ragó, és un pre­si­dent que no és pro­pi­e­tari del seu club. L'ha posat en el càrrec tot un per­so­natge, Josep Del­gado, i aquí és quan la cosa es posa encara més interes­sant.” –“Més interes­sant encara?” –“Sí, mira. Resulta que Del­gado és un empre­sari con­dem­nat per l'Audi­en­cia Naci­o­nal per delicte fis­cal, i com que no el tro­ben, el jutge va dic­tar fa dos anys una ordre de cerca i cap­tura. La pena que li dema­nen per les mar­tin­ga­les i els nego­cis poc clars que va fer a Polònia entre el 2006 i el 2010 és de deu anys de presó. Diuen els peri­o­dis­tes que seguei­xen el Girona que pro­ba­ble­ment volta per la ciu­tat dis­fres­sat i que això li ha permès fer i des­fer al club, des de can­viar pre­si­dents i entre­na­dors fins a fit­xar fa uns mesos l'home de moda, Oriol Alsina.” –“Apa!”

–“I no cal obli­dar tam­poc que Alsina és el marit de la pre­si­denta Isa­bel Tar­ragó”. “Hòstia”–em diu el comen­sal ara amb les ore­lles ben aixe­ca­des.”–“Tam­poc és clar si els diners els posa ella, els posen tots dos o els posa Alsina, que el podríem con­si­de­rar a hores d'ara copro­pi­e­tari d'un equip de segona i direc­tor espor­tiu d'un altre.”

I l'anècdota final, també cone­guda (però no pel meu sorprès com­pany de con­versa), és que la senyora expul­sada del Lla­gos­tera per fer osten­to­sos ges­tos racis­tes en el par­tit con­tra el Racing era, qui si no, l'exdona d'Oriol Alsina. –“Buf...”