Barcelona va ocupar l'any passat el segon lloc en l'índex mundial de ciutats esportives, només superada per Londres, seu de l'última edició dels Jocs Olímpics i Paralímpics. Darrere de la capital catalana figuraven Sydney, Melbourne, Pequín, Vancouver, París, Tòquio, Nova York i Ciutat del Cap. Aquesta llista, de fins a 50 ciutats, l'elabora l'entitat Arround the Rings, en col·laboració amb la consultora suïssa TSE Consulting i es determina per una combinació d'una votació pública en línia i un vot dels experts de la indústria dels esports, que valora l'acollida de grans esdeveniments esportius, les instal·lacions i la població activa i saludable d'aquestes ciutats. És evident que el mundial de natació va tenir un pes molt important en aquest rànquing, com també els X-Games i la fase final del mundial d'handbol al Palau Sant Jordi, entre molts altres paràmetres. La visibilitat de la capital catalana com una urbs molt lligada a les grans competicions esportives també va quedar molt palesa el mes de març a Kuala Lumpur (Índia) durant el lliurament dels premis Laureus, els considerats Oscars dels esports. Dos dels grans triomfadors de la jornada van ser la nedadora nord-americana Missy Franklin i el veterà especialista britànic en BMX Jamie Bestwick, escollits com la millor esportista femenina i el millor esportista d'acció. A l'hora de recollir els premis, les imatges del Palau Sant Jordi, l'epicentre del mundial de natació, i la impagable postal des de la piscina de Montjuïc amb la Sagrada Família a l'horitzó i els vols impossibles dels especialistes dels X-Games van ser una constant i es van convertir en el millor vídeo promocional de la ciutat.

Aquest curs Barcelona continuarà estant a l'aparador gràcies, entre altres coses, a la final a sis de la lliga de campions de waterpolo, ja disputada, i els partits de la segona fase de la copa del món de bàsquet, en els quals jugarà la poderosa selecció dels Estats Units, a més d'una de les semifinals. Tot plegat, entre el 6 i l'11 de setembre al Palau Sant Jordi. Alguns d'aquests campionats són herència dels anteriors responsables municipals, però els actuals també han demostrat la seva aposta decidida per acollir les principals competicions internacionals per potenciar la imatge i la marca Barcelona. Més enllà del que succeeixi amb la candidatura per als Jocs Olímpics d'hivern del 2026, un dels reptes que té a l'agenda la capital catalana és la concessió del mundial d'atletisme del 2019. La decisió es prendrà el mes de novembre a Montecarlo en la reunió del consell directiu de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) i les rivals seran Doha (Qatar) i Eugene (Estats Units). Si Barcelona surt escollida, l'Ajuntament haurà de posar fil a l'agulla i recuperar el míting d'atletisme, que no es disputa des del 2010, quan va ser l'avantsala de l'europeu d'aquell mateix any. En aquest sentit, s'hauria de tornar a considerar la possibilitat de traslladar l'escenari del míting des de l'Estadi Olímpic, excessiu per a una reunió estàndard que no forma part de la Lliga del Diamant, a l'estadi Joan Serrahima, en el qual s'hauria de reparar el material sintètic de la pista i bastir-hi grades supletòries per arribar a una capacitat d'entre 8.000 i 10.000 espectadors. Només així es podrà atiar la flama de l'afició atlètica i rememorar aquelles magnífiques reunions de la dècada dels vuitanta, en les quals van competir estrelles de primera fila com Sergei Bubka, Edwin Moses, Willie Banks o Patrick Sjoeberg, entre molts d'altres.