A banda de caure sota el domini del terrorisme i el crim internacional, una altra conseqüència de la independència de Catalunya serà l'ingrés a les federacions esportives internacionals, i la possibilitat de lluitar per un lloc als campionats del món de cada especialitat.

Sortosament, està demostrat que a nivell esportiu no compten les amenaces habituals que diuen que els països petits no compten en l'escena internacional. Unes amenaces que també són falses pel que fa a la economia o a la capacitat d'influència política, però aquest és un diari d'esports, o sigui que ens mantindrem en aquest àmbit.

El que dèiem, en el pot petit hi ha la bona confitura. Uruguai, una selecció sorgida d'un país de poc més de 3 milions i mig d'habitants, va arribar a vuitens de final, mossegades a banda. Xile, amb uns 15 milions d'habitants, va estar a punt de deixar en ridícul a l'amfitrió Brasil, que pot triar els millors jugadors entre una població de 200 milions de persones.

També a vuitens de final van arribar altres països petits, com ara Holanda, Suïssa, Bèlgica, i especialment Costa Rica, que té menys de 5 milions d'habitants.

Com no sentir una profunda simpatia per Costa Rica, segurament el país més estable de l'Amèrica Central, amb una democràcia dissenyada a finals dels anys 40 del segle passat pel gran Pepe Figueres, el fill de catalans que va abolir l'exèrcit i va eximir el seu petit país de l'onada de dictadures militars que van assolar l'Amèrica Llatina. Costa Rica és la ventafocs del torneig, però juga amb un atreviment i una desimboltura que envegen anglesos, italians i espanyols, per esmentar tres grans que s'ho miren per TV.

Més enllà dels resultats, el mundial de Costa Rica és una prova fefaent de les grans possibilitats de fer un paper digne que una selecció catalana de futbol podria fer en una copa del món. I, segurament, la gran indiferència que avui tenen els catalans davant el Mundial esdevindria una passió semblant a la resta de “països normals”. Novodria crear expectatives o il·lusions, però deixeu-me recordar que només dels catalans depèn que a Rússia 2018 hi pugui haver un combinat nacional amb una samarreta groga i vermella.