Tot i el risc de ser un punt demagògic, m'agrada argumentar en base a l'anàlisi comparada, i el mundial del Brasil em dóna arguments que no vull deixar passar per alt. Resulta que a Luis Suárez l'expulsen del mundial i del futbol durant quatre mesos per una mossegada (lleig, molt lleig, tres vegades lleig) que, consideracions antropòfagues a part, no va lesionar ningú ni va alterar gens el resultat de l'Uruguai-Itàlia. La FIFA necessitava un cap de turc per fer un gest d'autoritat i va aprofitar un fet tan heterodox per acarnissar-se més amb Suárez del que ho va fer el davanter sud-americà amb Chiellini. I Suárez ha pagat més plats dels que ha trencat.

Ràpidament em va venir al cap la possibilitat –que ningú desitja– que un jugador lesioni de gravetat un rival. El mexicà Héctor Moreno es va trencar la tíbia diumenge en una acció fortuïta amb Arjen Robben. Si l'holandès hagués fet una entrada violenta hem de suposar que hauria estat expulsat, però tots coincidirem que en cap cas li haurien caigut nou partits i quatre mesos de sanció, tot i que les conseqüències de la seva acció haurien causat un perjudici molt més gran, no tan sols a la selecció mexicana sinó al club del jugador.

Robben, però, va ser protagonista d'una altra acció que va ser decisiva per a la classificació d'Holanda per als quarts. Una piscina en el temps afegit que, com que era la tercera acció que els holandesos reclamaven com a penal, l'àrbitre va concedir. Poc després, Robben –a qui li havien fet un penal molt clar en la primera meitat– admetia públicament que havia enganyat l'àrbitre. I encara hi ha qui elogia l'honestedat de l'holandès del Bayern. Jo ho veig justament al revés. Robben és un barrut que, a més d'enganyar l'àrbitre, refrega el seu gest ignominiós a la cara dels rivals, de l'àrbitre i del seu assistent. Una burla inaguantable que, per descomptat, no ha estat sancionada. Com a màxim li hauran apuntat la matrícula per a futures ocasions.

Maldem sovint contra els àrbitres i la realitat és que tenen molt nivell. A la velocitat que es juga avui i amb la vocació lipotímica d'alguns jugadors, que s'equivoquin tan poc és un miracle. Més aviat hauríem de girar-nos contra els responsables de les grans organitzacions futbolístiques. Són ells els que alimenten un mastodont que continua ancorat en l'època pretecnològica. Aquest mundial s'han tret de la màniga el xip que detecta si la pilota ha creuat del tot la ratlla de gol i aquest invent de l'esprai perquè les tanques no es moguin abans del llançament de les faltes. Una idea que s'hauria pogut aplicar fa trenta anys i que probablement continuarà ignorada per moltes competicions de clubs. Benvingudes ajudes per fer justícia, però mentre no tinguin un, dos o els àrbitres que calgui pendents de revisar les càmeres en les accions conflictives, Robben anirà provant de tirar-se a l'àrea. I els dirigents continuaran tenint les mans brutes.