No té gaires inconvenients per concedir entrevistes arreu i, com si sabés molt bé que és la millor manera que les seves paraules tinguin ressò, sol sortir a titular impactant per intervenció, cosa que no és gens fàcil tractant-se d'un personatge amb tanta responsabilitat. És Javier Tebas, el president de la Lliga de Futbol Professional. O es proclama el líder del joc net, amenaçant que estan investigant partits per les sospites que fossin arreglats, o es posa amb segons quines persones controlen els clubs. Tebas, que va ser advocat i representant de Piterman durant el pas del peculiar examo del Palamós per l'Alavés, ha dit sense embuts que no li agrada l'arribada de Peter Lim al València. De fet, ha arribat a parlar de friquis en referència al València, el Màlaga i el Saragossa: “No es pot donar credibilitat a un tipus que ve de no sé on. El friquisme és a tot arreu”, va explicar a Superdeporte. Sense cap intenció de mossegar-se la llengua, fins i tot s'ha atrevit a valorar la manera de fer de la FIFA: “No m'identifico gens amb ells. És notori que ells mateixos s'investiguen per corrupció.”

Amb aquest bagatge, farem bé d'agafar-nos amb pinces els seus auguris. El cas és que, com ha passat els últims estius, hi ha incertesa respecte a la viabilitat d'alguns clubs. O, més ben dit, respecte al seu futur immediat, perquè una cosa és ser viable (més aviat inviable) i l'altra, poder continuar competint. El Deportivo de la Corunya, per posar un sol exemple, tenia un deute abismal però, més enllà d'algunes paraules amenaçadores, va poder resistir –fent fitxatges en el mercat d'hivern i tot– fins a tornar a primera. Ara els maldecaps grossos els tenen a Saragossa i a Múrcia. “Estan en alerta vermella. Ens preocupa molt la seva situació”, va anunciar Tebas fa uns dies. “Si no compleixen una sèrie de normes i garanties, no continuaran en la competició.” Els aragonesos estan en ple embolic pel traspàs d'accions, i els murcians han de negociar el deute principalment amb Hisenda. Tots dos viuen una situació molt delicada, si fem cas no només als mitjans que els segueixen de més a prop, sinó sobretot a les citades declaracions del líder de la patronal. L'altre equip de segona A amenaçat de debò és l'Osasuna, que paga els efectes dramàtics d'un descens de primera d'un club ja prou ofegat abans de baixar.

Amb aquest panorama, és normal que els equips que van perdre la categoria als terrenys de joc mantinguin l'esperança de recuperar-la. Per què aprofitar l'avinentesa i deixar la segona A en vint equips seria demanar massa? No deu interessar, és clar. Acumulem ja disset temporades amb una segona A de 22 equips –des d'aquell nyap amb el Sevilla i el Celta–, el 24 d'agost començarà la divuitena, i res fa pensar que hi t robin remei. Ni que n'hi busquin. Si el Saragossa, el Múrcia, l'Osasuna o el club que sigui han de ser castigats als despatxos, suposaria cap greuge per als que van baixar al camp que no es cobrissin els llocs dels afectats? Entre els que estan pendents de com es resol la crisi dels club en risc hi ha el filial del Madrid, que va quedar vintè, però abans li tocaria al Mirandés, dissetè. Un club que, per cert, l'estiu passat va evitar el descens administratiu pels pèls, l'endemà que el president de la LFP afirmés públicament que el club “no podria continuar gairebé segur” a segona A. Ai, els auguris de Tebas.