Demà Josep Maria Bartomeu farà balanç. Després d'haver signat ahir un acord comercial amb l'empresa turca Beko, d'abast internacional, i d'afirmar rotundament fa unes setmanes que el club tancarà el curs amb un superàvit de 30 milions, fet que, segons Bartomeu, confirma que el Barça “ara sí que és econòmicament fort”, el president blaugrana pot patir la temptació de fer una jugada de triler i colar a la parròquia que mentre hi hagi pasta, la resta pot esperar. Fa anys, un dels pilars del nuñisme ideològic consistia a parlar de calés, de projectes relacionats amb el totxo i a exhibir lligues de les seccions mentre es feia veure que el Barça era el millor club del món, i també el més ric.

Bé, si els números són de veritat i els estats comptables estan avalats pels auditors, queda el consol, per què no, de sentir que com a mínim el Barça no passarà gana si ens referim a calés, encara que no estic gaire segur de si molts barcelonistes acceptaran que Bartomeu parli amb aquesta contundència quan assegura que ara el Barça és de veritat fort en la parcel·la econòmica.

En l'altra part del balanç, en què no compten ni els diners ni els títols de seccions que es fan créixer com l'escuma en temps de sequera futbolística, el desori és total i la denunciable gestió i la falta de títols no només ha estat una taca negra que no passava des de feia anys, sinó que els enrenous socials i esportius s'han succeït setmana rere
setmana.

Bartomeu ha tingut sort de fixar aquest balanç i que no hagi estat precedit de la compareixença de Sandro Rosell davant la justícia pel cas Neymar, que tindrà lloc el 22 de juliol, i les conseqüències que se'n poden derivar, ni tampoc de la vista que dijous està prevista també per la demanda que una empresa ha interposat contra el club, segons la qual li reclama 100 milions d'euros.

Malgrat que aquests dos fets es poden considerar bagatel·les, ja que el club deu pensar que no poden perjudicar el Barça, el que és indiscutible és la trajectòria de l'entitat, que va tenir com a culminació un final de temporada amb un partit que decidia la lliga que serà difícil que els aficionats oblidin pel nul compromís exhibit i per la indolència de quasi tots els actors.

Abans d'aquest episodi, vam tenir la fugida inexplicable d'un Sandro Rosell que va deixar amb un pam de nas tothom i que va donar una imatge impròpia d'un gestor promocionat pels seus valedors com a referent.

Poc després, vam tenir un episodi de vergonya aliena que va sentenciar el club a estar-se un any sense poder fitxar, fet que obliga a encertar aquesta temporada d'allò més per si la sentència definitiva deixa el Barça l'any vinent fora del mercat. Per justificar aquest episodi, Josep Maria Bartomeu va insinuar que hi ha una mà negra i va deixar entendre que el Madrid hi estava al darrere. Passats els mesos, potser molts seguidors deuen seguir pensant que el president accidental els va enganyar, un cop més, i que va ridiculitzar el club. A veure que en diu de tot plegat demà en el balanç.